No Laboratori Neti Neti #1

JANET NOVÁS
Amalia Fernández

JANET NOVÁS. Ballarina, creadora, actriu i docent gallega. Resideix a Barcelona des de l'any 2020 on va ser seleccionada com a artista resident durant dos anys al Graner Fàbrica de Creació amb la seva darrera producció Proto (SN1806). L'any 2007 comença a crear i desenvolupar els seus propis projectes en solitari. La seva obra es construeix des de l'observació, l'experiència i el diàleg amb el seu cos com a eina principal, apostant per un llenguatge propi, modelant el contingut emocional i la senzillesa estètica que caracteritzen els seus treballs. Ha rebut diversos premis entre els quals cal destacar el “Goya a Millor actriu revelació” per la pel·lícula “O Corno” de Jaione Camborda, “el Ojo Crítico de Danza” de Rne (2021), el Premi de la Crítica de Catalunya a millor ballarina per la peça “Mercedes mais eu” (2021) i el Premi InJuve (2011) amb la seva creació “Cara pintada”. Les seves creacions s'han presentat a prestigiosos festivals nacionals i internacionals com Rencontres Chorégraphiques, Festival de Marseille, Festival Nouvelles-Pole Sud, Cement Festival, FIDCU (Montevideo), Festival TNT, Festival de Tardor a Primavera i el Festival Bad entre d'altres. Com a coreògrafa també ha dirigit la part de moviment de La Gala dels Premis Max 2014 i Els Premis Mestre Mateo (Galícia) . Com a intèrpret ha treballat amb diferents companyies i artistes com Voadora, Lisi Estaràs (Les ballets C de la B), Daniel Abreu, Pablo Esbert, Virgínia Rota, Elena Córdoba, Matarile Teatre, Provisional Dansa o Pisando Ovos entre d'altres. Ha col·laborat amb importants artistes d'altres disciplines com Mercedes Peón amb la peça “Mercedes mais eu” i les dissenyadores de moda Zap&Buj amb la peça “Imaginé cinco cuerpos y ninguno era el mío”, una producció de Veranos de la Villa (2019). Janet Novás alterna la seva tasca com a ballarina, creadora i actriu amb la de professora, impartint classes i tallers a diferents centres d'Espanya, Europa, Llatinoamèrica i Àsia.

AMALIA FERNÁNDEZ treballa de manera independent des del 2005, creant peces per a l'escena, amb elements coreogràfics, teatrals, musicals i performatius, en col·lectiu o en solitari (Marioshka 2005, Kratimosha 2009, entre altres). La seva estètica i format són simples, artesanals i analògics, i la seva manera de compondre, fins i tot en les peces en les quals no hi ha dansa, és sovint una sofisticada escriptura coreogràfica, gairebé matemàtica, de cossos, accions, objectes i trajectòries.