Caldera GREC'17 | 15 DIES DEMPEUS

divendres 14 i dissabte 15 de juliol a les 20.30h



15 DIES DEMPEUS. Impromptu escènic per a grup de passejants

14 i 15 de juliol a les 20.30h

 

Dirigit per Elena Córdoba

Amb la col·laboració de Nilo Gallego, Carlos Marquerie David Benito

 

La Caldera ha convidat a la coreògrafa i ballarina madrilenya Elena Córdoba a realitzar un taller de creació, inspirat en la idea del Impromptu (del llatí, in prompto: de sobte, immediat, sense pla preconcebut), gènere musical nascut al Romanticisme que es podria definir com un desfogament, un obra que pretén alliberar l’esperit creador de l’artista. De cop. Sobtadament.

Al llarg de dues setmanes, dins el marc de l’Stage Internacional d’Estiu de La Caldera (del 3 al 15 de juliol) Elena Córdoba compartirà el seu univers i la seva recerca amb un grup de persones, seleccionades per convocatòria pública. Un laboratori escènic que té com a objectiu desencadenar un procés de creació in situ, amb el risc i urgència que això implica, la construcció d’un Impromptu que es presentarà els dies 14 i 15 de juliol a la sala 6 de La Caldera.

 

15 dies dempeus

<<Recordemos que passus, en latín, es participio pasivo de dos verbos: pando que significa abrir, desplegar, extender, como cuando se abre el compás de las piernas en el mero acto de caminar, o como el espacio entero se ensancha con un simple movimiento de brazos; y patior, que significa sufrir, padecer abandonarse a un pathos. Recordemos que paso es una palabra de espacio que se abre, el paso que permite avanzar, el paso o el pasaje que permiten franquear, cuando no transgredir, el mal paso o el paso en falso que nos llevan por mal camino. Pero es sobre todo una palabra de tiempo que se despliega según diferentes ritmos posibles: “a buen paso” quiere decir sin tardanza, “paso a paso” quiere decir progresivamente, “ a un paso” quiere decir “a punto de”, “pasado” quiere decir antaño, “pasajero” quiere decir efímero. En fin la lengua sabe bien lo que hace, pues pas, en francés, nos da la pauta, el adverbio de negación.>> El bailaor de soledades. George Didi-Huberman

 

Des de fa anys construeixo la meva feina a través de l'anatomia del cos; és com si busqués en l'estructura interna del cos l'origen dels seus actes, o potser, simplement la raó dels seus moviments. Per treballar d'aquesta manera vaig decidir aïllar el cos en parts, com fan els anatomistes, per poder mirar des de diferents angles la seva constitució i la seva matèria. A través d'aquestes disseccions imaginàries segueixo apropant-me al cos.

En aquest taller de creació amb forma de impromptu us proposo un estudi anatòmic de les cames i els peus, en ells està escrita la nostra posició i amb ella la nostra naturalesa. En mirar així la nostra posició és molt fàcil que aparegui el ball com a emanació lògica o subversiva.

 

Aquest estudi es recolzaria en un preciós text de Didi-Huberman sobre l'etimologia del mot pas, acostant-nos al PAS i al PAS DE BALL a través de la naturalesa de les cames. Així prendrem la idea de pas com a fil conductor d'aquest viatge; el pas com la nostra forma de mesurar l'espai, el pas com cada un dels moviments d'un ball, el pas com una forma de cadència. D'altra banda, la paraula pas està en l'arrel de passat, com si només poguéssim deixar enrere allò sobre el que hem caminat, sobre el que s'ha PASSAT.

 

Imagino 15 dies  dempeus com un passeig carnal a través dels músculs, les articulacions, i els actes (propis i impropis) de les cames. Ens aturarem en el que significa, anatòmicament, tenir el cos en peu, subjectar-nos en aquest equilibri inestable que suposa estar alçats, estar a un pas de inclinar-nos en qualsevol moment.

 

A partir d'aquestes inquietuds i en tan sols 15 dies de treball, posarem en peu un impromptu, és a dir, una peça incidental, oberta en la seva estructura i en la seva forma. Una peça en la qual ens acompanyarà Nilo Gallego a la creació de l'espai sonor, Carlos Marquerie en la creació de la llum i David Benito amb l’espai escènic.

Elena Córdoba

 

 

ELENA CÓRDOBA. Ballarina i coreògrafa, treballa a Madrid des de l’any 1990. La seva obra es construeix a partir de l’observació detallada del cos, eix i matèria del seu treball. Ha acompanyat el seu treball artístic d'una constant activitat com a pedagoga enfocada a diferents formes de comprendre i practicar la dansa. L'any 2008 inicia Anatomia poètica, cicle de creació sobre l'interior del cos humà, que comprèn obres i estudis de diferents formats i que encara s'estén en el temps. Ha contribuït a la creació dels col·lectius de recerca i pràctica artística, Bailar ¿es eso lo que queréis? i Déjame entrar. Durant diversos anys va ser artista resident al Teatre Pradillo.

 

Blog Anatomía poética d’Elena Córdoba

 

Blog Déjame entrar

 

Participants: Alejandro Cinque, Àlex Solsona, Alícia Rodríguez Campi, Angel Zotes, Carles Mallol, Cecilia Gala, Estitxu Arroyo Sánchez, Íñigo Martínez, Manon Siv Violette Duquesnay, Mar Medina, Marie Tamarit, Pepón Prades, Sol Bibriesca, Soledad Marrero, Jorge Horno.

Direcció: Elena Córdoba

Espai sonor: Nilo Gallego

Disseny d’il·luminació: Carlos Marquerie

Espai escènic: David Benito

Agraïments: Escola Municipal de Música - Centre de les Arts de l'Hospitalet de Llobregat i Colibri studio.

 

Una producció de La Caldera, en coproducció amb elGrec Festival de Barcelona i amb el suport de  la Fundació AISGE