Corpografies | Monstruo_Laila Tafur + Tiempo_Nacho Cárcaba

dijous 23 i divendres 24 de novembre, a les 20.30h



Monstruo_Laila Tafur

 

Fátima Miranda diu en una entrevista: "Reivindico el grunyit, el crit, el plor. Reivindico la condició presintáctica del llenguatge". Com ella, jo reivindico el monstre com a forma natural de la dansa.

Sóc Laila, això ho sé, però no sé què vol dir. Sé el que m'agradaria ser: lliure, completa, total. Sé d'on vinc en termes físics i geogràfics, Granada i la meva mare i el meu pare. Sortir d'aquí és molt difícil. No sé com se'm veu, m'ho pregunto de vegades. No sé què pensen de mi altres dones, potser una barreja de particularitat bonica i ser erroni. Sóc tímida i no sé portar-ho, de vegades em poso vermella i em fa molta ràbia, em pregunto per què serà. M'agrada anar sola però sentir-me sola em fa pena. Sóc Laila, mig nena, mig dona, mig home.

La dansa es produeix per la fricció entre el significat i la carn. Aquesta fricció crea forma, informa. Com Fátima Miranda, reivindico l'innombrable com estat natural de la dansa. El indefinit com a virtut, el deforme com a bellesa.

Vull explicar la història de com la carn escapa a ser nomenada.

 

Dames de companyia Janet Novás / Carmelo Fernández / Lipi Hernández/ Albert Quesada

Il·luminació Víctor Peralta / Carmelo Fernández

Vestuari Laila Tafur

Duració 55'

 

 

 

Laila Tafur (Granada, 1984)

Cursa els seus estudis de dansa i coreografia a la Universitat d'Art d'Islàndia, la Politècnica de Dansa de Lisboa i finalment es gradua a l'Institut del Teatre de Barcelona.
En 2016 rep una beca per ampliar els seus estudis a Estats Units, dins de l'American Dance Festival i el Movement Research.
El 2012 obté el Premi a la millor intèrpret al Certamen Internacional de Masdanza amb la seva peça La meva arma i el 2015 rep també el Premi Millor ballarina al Certamen Coreogràfic de Madrid amb Drone. Les dues peces han girat per festivals nacionals i internacionals.
Actualment treballa en el seu sol Monstre, seleccionat en la Caravana de Trailers del Festival Sismògraf 2016 per presentar-se aquest any, gràcies a diversos suports a la creació.
Com a intèrpret ha treballat per a Xavier Le Roy, Lipi Hernández, Jerome Bel, Taiat Dansa i Vero Cendoya.

 

 

Tiempo_Nacho Cárcaba

 

El que està passant ara, ja va passar abans.
Temps, habitant en la pell, en els ossos, en allò que es mou dels uns als altres, habitant en la seva pell, en els seus ossos, en allò que els mou, a uns i a altres... descobrir un moment mentre altres comencen a córrer a la recerca del seu temps, que habitarà la seva pell, els seus ossos i es mourà... dels uns als altres.

 

Aquest viatge és compartit des de la seva creació amb Berta Vilarrasa i Laila Aledón.
Peça creada sota l'assistència coreogràfica de Laura Vilar, Ona Mestre i Quim Vilagran.
Agraïments a Ester Forment pel seu suport incondicional i amor per la dansa.
I a NunArt Creacions Contemporànies per donar-nos aquests espais i per moure des d'un altre lloc. A Elena Zendrera, Manfredi, Bea Vergés, Miquele, Chiara Beschizza, Matias Arismendi, Anna Garreta, Julia Piera, Dani Vazquez, Laura Saumweber.

 

Duració: 12'

 

 

 

 

TEASER [tiempo]_nachocárcaba from Nacho Cárcaba on Vimeo.

www.nachocarcaba.com

 

Nacho Cárcaba (Asturias, 1979)
Ballarí format en dansa clàssica, dansa contemporània i danses urbanes (Break dance i House Dance), amb experiència en teatre, arts marcials i arts visuals. Premi nacional de disseny 2015. Director i coreògraf de baró rat companyia de dansa. Segon lloc en el Certamen Coreogràfic Internacional Burgos-New York 2015 en la categoria de Hip Hop amb la peça "agafeu les roses mentre pugueu". Actualment amb la creació de la seva cinquena peça en companyia i amb el seu sol [Tiempo], mostrat en els festivals fisures 2017, Ressonància dansa tardor 2017, Hors Lits BCN i seleccionat pel Festival Ripollesdansa 2018. Com a intèrpret ha treballat en Òpera d'Oviedo, Òpera del Gran Teatre del Liceu, Sebastien Ramírez (Laboratori de creació), Lander Patrick i Jonas Lopes (salmó Fest) i Vero Cendoya.

 

 

Els solos Monstruo de Laila Tafur i Tiempo de Nacho Cárcaba es presenten dins de la línia de programació que anomenem Corpografies, centrada en les escriptures corporals i les narratives de la presència. Treballs de creadors que investiguen la capacitat del cos i el moviment per articular un discurs sensible, no verbal, on el pensament és acció i el cos és text.