Prácticas de edición de la realidad visible | Carolina Campos i Rafael Frazão



350 milions de fotos es publiquen cada dia en una xarxa social. 55 mil imatges es publiquen cada minut en una altra. Cada persona crea 1,7 MB de dades per segon en 2020. La interfície neuroquímica del cervell humà, adaptant-se a la hiperestimulació, és capaç d'interpretar les imatges captades pels ulls en només 13 mil·lisegons, una velocitat que va ser gairebé 8 vegades més gran que els 100 mil·lisegons que havien estat determinats en un estudi anterior. Els ulls ara canvien de posició tres vegades per segon.

 

Les característiques del nostre temps, marcades per la convulsa transmissibilitat de les imatges tècniques i la frenètica economia de l'atenció, solen editar el visible a la competició pels nostres ulls, separant-los del seu caràcter sensible

 

Les pràctiques d'edició de la realitat visible són part d'una investigació que es proposa a experimentar amb la microcinética, altres maneres de percepció i modulació de l'atenció, especialment en la relació entre el nostre cos i l'espai públic. A partir d'eines de cinema i de la performance proposem exercicis que intenten re-sensibilitzar la mirada en la seva baixada al cos.

 

 

La pràctica que anirem proposant a ARAR consisteix en exercicis d'observació, presència i escriptura, que busquen crear relacions d'organització i desorganització entre el que es veu, el que es diu i els fets. Utilitzarem dispositius artesanals (sense càmera) per a la construcció d'una espècie de cinema invisible camuflat en l'espai públic on la realitat i la ficció es barregen i es confonen.

 

Aquesta proposta forma part del projecte ARAR, propostes de la mà dels còmplices de celebreació dels 25 anys de La Caldera.