Sâlmon< JAVIER GUERRERO_Lord M-27

dissabte 2 de febrer, a les 15h



'He nascut i viscut fins als 18 anys en un poble del nord d'Extremadura de no més de 900 habitants. A la meva escola s'estudiava francès. La meva mare ens va apuntar als meus germans i a mi a una acadèmia per estudiar anglès en la ciutat més propera, Plasència.


En aquesta escola es donaven classes d'anglès i de ballet al mateix temps. Després de les meves classes d'anglès esperava que els meus pares vinguessin a recollir i mirava absort a través de la finestra aquelles nenes de la classe de dansa, fins que arribava l'hora d'anar-nos-en a casa. Un dia mentre mirava a través de la finestra com les nenes feien els seus exercissis, el professor em va convidar a entrar a la classe i quan va venir la meva mare a recollir-nos va veure que jo estava allà junt amb la resta de les nenes. El professor va parlar amb la meva mare i a partir d'aquell moment vaig canviar les classes d'anglès per les classes de dansa.

 

Aquella acadèmia va tancar uns anys més tard i jo em vaig quedar sense les meves classes, d'un dia per l'altre. Així va passar la meva joventut, imaginant i recordant aquelles classes cada vegada amb més sensació d'il·lusió que de realitat.


Els meus pares tenien un bar, on passava llargues hores veient els videoclips que tanta influència han tingut en mi i en el meu treball; No surprises de Radiohead, Frozen de Madonna o Torn de Natalie Imbruglia han sigut videoclips que la meva memòria ha recordat durant anys, com aferrant-se a un record d'un lloc que no sé si alguna vegada va existir.


Un dia, veient aquests videoclips en bucle, va aparèixer Corazón congelado de Pastora Soler. En el vídeo, uns quants ballarins es passegen ballant pels passadissos d'un supermercat barrejats entre productes congelats i llaunes de conserva. I allí vaig trobar alguna cosa que vaig interpretar com 'dansa contemporània' i vaig pensar que jo volia fer això. A partir d'aquest moment vaig començar a organitzar tot 'inconscientment' per acabar fent el que actualment estic fent.


Em vaig traslladar a Madrid quan vaig acabar els meus estudis en la Universitat d'Extremadura i vaig cursar una formació professional a l'Escuela de Danza Carmen Senra, on vaig ser becat durant dos anys. Aquí van començar els meus primers contactes amb la creació i les meves primeres peces. Després em vaig traslladar a Barcelona on visc actualment i on vaig cursar estudis en el Conservatori Superior de Dansa (Institut del Teatre) en dansa i coreografia.


Actualment, resideixo a Barcelona i treballo com coreògraf en els meus propis projectes i com a col·laborador en altres projectes. M'interessa la vida de la gent, del carrer, les històries, tot allò que és difícil d'explicar amb paraules, allò que amaguem. El fet utòpic, allò que ens sorprèn, el que ens excita. Utilitzar els signes per reinterpretar-los generant diferents formes de mirar i repensar les coses des d'una nova perspectiva. Començar de zero. ' 


______

 

Una utopia encarnada és un lloc que, tot i que no hauria d’existir més que en la imaginació, existeix. Existeix, amb totes les seves aberracions, desplaçaments i incongruències. Una utopia encarnada és formar part d’una comunitat que no existeix, trobar a faltar el que mai has viscut, o tornar a un lloc on no has estat mai. Amb Lord M-27, volem explorar la sensibilitat d’una sèrie de situacions per a les quals no tenim, encara, paraules que puguin definir-les: els moments en què et sents a casa tot i no ser-hi, o en què la memòria no et retorna cap record però et fa sentir, amb una intuïció de futur, que allò que estàs vivint et pertany d’una estranya manera íntima.


La peça es planteja com una col·lecció de fotos trobades en un mercat de vell; petites instantànies de personatges que han viscut a la mateixa ciutat i mai s’han arribat a conèixer – personatges absents dels quals només intuïm una dislocació, o un rastre indesxifrable, mentre a l’escenari el moviment estableix els seus propis ritmes, contra els quals s’estavella la volatilitat d’aquestes històries, com l’aigua en trencar-se sobre els roques de l’espigó.


En aquesta primera part, algú ha perdut la seva memòria, i només pot sentir la intuïció d’un record que mai pren forma en veure els primers minuts d’una pel·lícula, la qual es mira una vegada rere l’altra, tractant de desxifrar el missatge que sent que algú hi ha amagat.


______

 

Direcció i coreografia Javier Guerrero
Dramatúrgia Marc Villanueva
Intèrprets Julia Fernandez, Joel Mesa, Paula Tato, Caros Fernandez
Música Yves Del Río
Vestuari Malahierba

 

Link Salmon<