2a Jornada EEF
èpica (2017) d'Aimar Pérez Galí. Foto: Mònica Lou
Estimar el futur es desplegarà al llarg de tres jornades (13, 14 i 15 de maig) de pràctiques i exposicions crítiques al voltant dels futurs de la dansa, de l’artista, de la institució i del món, a partir del desig d’abordar juntes aquest enunciat complex i riquíssim.
La segona jornada compta amb propostes de Pràctica amb Aimar P. Galí, Exposició amb Jaime Conde Salazar, Mostra de Natalia Fernandez i Exposició d’Estela Ortiz:
èpica cel·lular per estimar el futur amb Aimar Pérez Galí
Ballar a les fosques, alliberant-nos de la pròpia imatge, escoltant la sessió de techno que Okkre (Uge Pañeda) va compondre per l'espectacle èpica (2017).
El futuro del futuro es un frutero amb Jaime Conde Salazar s.u.s.
Fa onze anys que es va publicar per primera vegada La danza del futuro (Contintametienes). Ha arribat el moment de revisar el text original i de llançar-me a l’escriptura d’una segona part. Amb aquesta nova conferència-ballet, donaré inici al procés d’escriptura d’una nova col·lecció d’articles. Ignoro cap a on em portarà aquest nou camí. El que sí que sé és que prendrà com a punt de partida l’acudit amb què Carmela Muñoz i Derek van den Buckle juguen a la seva obra Invocación. I si el futur fos un fruiter? I si unes quantes fruites reunides en un plat poguessin ser la revelació que estem esperant?
Imaginary Bubble (mostra de procés) de Natalia Fernandes i Iván Mozetich
Una peça que aborda la coreografia com una manera de construir món: de produir sentit, d’articular altres lògiques. Un cos que crea un univers a través de determinats moviments, gestos que existeixen entre un abans i un després. Cossos del passat i del futur que configuren un món transitori i efímer. El punt de partida per a la realització d’aquesta peça ha estat la trobada entre la metodologia pràctica de Natalia Fernandes, anomenada “Anatomía inventada” i el concepte de “mundificació” des de la perspectiva del filòsof italià Federico Campagna.
One must imagine Calamardo happy amb Estela Ortiz
Prenent com a punt de partida el gest absurd però necessari d’“imaginar a Calamardo feliç”, explorem, des del llenguatge d’internet, com habitem un present travessat per la precarietat, l’ansietat i la crisi de sentit. A través de memes, vídeos i fragments de cultura digital, la xerrada construeix un recorregut emocional i irònic per les tensions del nostre temps: l’esgotament social, la incertesa davant del futur i la dificultat d’imaginar alternatives.
En finalitzar, hi haurà un Dinar Comunitari, seguit d’una Siesta Atesa per descansar o continuar desplegant converses i pràctiques autònomes.
AIMAR PÉREZ GALÍ (Barcelona, 1982), desenvolupa la seva pràctica artística en l’àmbit de la dansa i les arts en viu. Balla, coreografia, investiga, dirigeix, escriu i ensenya. La seva obra s’ha pogut veure tant a nivell nacional com internacional. Els seus projectes es desenvolupen en contextos molt diversos com teatres, museus, centres d’art, festivals, conservatoris, escoles i instituts, centres de dia per persones amb Alzheimer, boscos o el paper imprès. És co-fundador del col·lectiu CondeGalí i del projecte editorial SUDOR - Transpiraciones discursivas, i docent a l’Institut del Teatre de Barcelona. En paral·lel, desenvolupa un projecte de permacultura al Maresme i estudia piano.
Més sobre Aimar Pérez Galí a La CalderaJaime Conde-Salazar s.u.s. acaba de doctorar-se en Belles Arts amb una tesi dedicada a La Ribot i a les seves piezas distinguidas. També acaba de publicar el seu tercer llibre Criticar y referir (Sudor. Transpiraciones discursivas). I, en aquests moments, encara no té un pla per continuar. Mentre s’aclareix, segueix desenvolupant pràctiques devocionals lligades al modelatge en terrissa de santes catòliques i a l’escriptura.
Més sobre Jaime Conde Salazar a La CalderaNatalia Fernandes (São Paulo, 1987) és ballarina i coreògrafa, creadora del projecte Anatomía Inventada. Resideix a Espanya des de 2017 i a Catalunya des de 2023. Actualment és Artista Associada del Graner, 2026-27. La seva última peça, Objeto Não Identificado, creada juntament amb Iván Mozetich, és una coproducció del Mercat de les Flors i el Centro Cultural Conde Duque. Les seves creacions transiten entre diferents llenguatges i formats, com la conferència performativa Cerrados y Dormidos los Ojos Bailan, juntament amb Marta Azparren; el curtmetratge Territori Invisible, amb Maximiliano Martínez; i la performance El Carnaval No Es Alegre, en col·laboració amb Iván Mozetich. Com a intèrpret, ha treballat amb diverses companyies i creadores com La Tristura, Celso Giménez, Poliana Lima, Jesús Rubio, Nir de Volff, Sebastian Hirn, Mauricio de Oliveira, Morena Nascimento, CocoonDance, entre d’altres. La metodologia Anatomía Inventada s’ha desenvolupat en els últims anys a través de residències artístiques, tallers, classes, trobades clandestines, viatges, festes, xerrades i molta observació. El 2026 es publicarà el primer llibre dedicat a aquesta metodologia a través de l’editorial DISBAUXA.
Iván Mozetich. Nascut el 1996 a Madrid, Iván Mozetich és un creador escènic que des de 2021 és membre de la companyia La Tristura, col·laborant com a ajudant de direcció. Creador de peces com el fin de la historia (2023 - Festival 10 sentidos) juntament amb José Ramón Pujante, Celeste en llamas (2024 - Réplika Teatro) amb la performer Celeste González, El Tembleque (2025 - Réplika Teatro) amb Aurora García Agud o la recentment estrenada OBJETO NÃO IDENTIFICADO (2025) juntament amb la coreògrafa Natalia Fernandes, una producció del Mercat de les Flors de Barcelona i el Centro de Cultura Contemporánea Conde Duque. Com a dissenyador d’il·luminació ha realitzat els dissenys de les peces COMMUNIO de Sara Toledo i Raúl Prat, Romantisieren/Acto 1 d’Alberto Cortés, El Carnaval no es alegre de Natalia Fernandes, i dels seus propis treballs Celeste en llamas i El Tembleque. Actualment es troba treballant en el disseny d’il·luminació de Records i Ficcions d’Agnès Balfegó Brull, amb propera estrena al Festival Grec de Barcelona 2026, i en l’escriptura del seu primer llargmetratge documental Le sobran razones a nuestras putas pieles. A més, compagina la seva tasca com a creador amb la de gestor cultural, formant des de 2023 part de l’equip de direcció artística del Festival de Otoño de la Comunidad de Madrid.
Estela Ortiz és analista cultural i comunicadora, especialment en tot allò que té a veure amb la cultura audiovisual, la cultura digital i el feminisme. Actualment dirigeix el pòdcast ‘Club de Serias’ a Radio Primavera Sound. A YouTube realitza videoassaigs analitzant fenòmens culturals tan diversos com el y2k, l’heteropessimisme o els cryptobros.
Més sobre Estela Ortiz a La CalderaDijous 14 de maig, de 9.30 h a 14 h
Entrada amb reserva prèvia necessària:
- Entrada gratuïta sense dinar (pots portar el teu menjar a La Caldera)
- Entrada amb dinar: 13 € per dia / 39 € els tres dies (menú vegetarià – Veg.It) a reservar abans del 7 de maig
El mateix dia, té lloc la Presentació del llibre 10 mujeres que pusieron a bailar al mundo de Mercedes Caballero