3a Jornada EEF
Estimar el futur es desplegarà al llarg de tres jornades (13, 14 i 15 de maig) de pràctiques i exposicions crítiques al voltant dels futurs de la dansa, de l’artista, de la institució i del món, a partir del desig d’abordar juntes aquest enunciat complex i riquíssim.
La tercera jornada compta amb propostes de Pràctica de Poliana Lima, Exposició d'Ona Bros, Mostra de Reinaldo Ribeiro, Exposició de Santiago Alba Rico.
El cuerpo es el futuro aquí amb Poliana Lima
Entenc la dansa com una pràctica artística que integra les dimensions físiques, emocionals i mentals de qui balla. Entenc també que aquesta comença en un lloc invisible on tot està en potència i on estem a l’escolta per, en lloc de reproduir i projectar el passat, poder trobar una escletxa per a la sorpresa. Per a la inauguració d’un nou camí. Per sembrar aquí un nou futur possible. Ofereixo una pràctica de cos senzilla en què puguem sensibilitzar-nos per poder observar en temps real el desplegament de projeccions del passat en el futur i, potser, sembrar aquí una experiència de futur més amable.
El futur és un cercle amb Ona Bros
Li he preguntat a una criatura de 6 anys que és el futur, i m’ha respost: «el futur és un cercle, un cercle a l’infininit». Aquest fou l’inici del Manual de Pràctiques de Desorientació per a Cossos Edadants. Un manual que potser podria haver estat en el futur i que ara, ens convoca a La Caldera.
Funeral Parade of roses: litúrgia per a masculinitats fallides (títol de la recerca) de Reinaldo Ribeiro
Primers apunts, primeres accions del treball en residència de Reinaldo a La Caldera.
¿Cuándo empezó el futuro? amb Santiago Alba Rico
El futur va néixer, en realitat, al segle XIX. I amb ell va néixer la infància, un invent de l’escola pública i de la legislació laboral, que va prohibir el treball infantil. Abans d’això, l’únic futur que existia per als vius, molt entestats a reproduir el passat, era el més enllà religiós. En les societats antigues, entestades a repetir-se, la idea que el futur pogués portar alguna novetat era alhora absurda i amenaçadora. El futur no es podia construir: es podia, com a molt, esperar i vaticinar. La paraula projecte, per exemple, va ser registrada per primera vegada en castellà el 1737. El mateix passa amb "progrés", que al segle XV s’utilitzava com a "avenç o continuació", però que només va adoptar el seu significat modern al segle XVIII. Des d’aleshores, les nostres vides, empeses pel capitalisme, han estat marcades pel signe d’una novetat permanent que, de manera paradoxal, ha acabat per abolir el futur. Com restaurar-lo? Quin lloc queda per a la utopia?
En finalitzar, hi haurà un Dinar Comunitari, seguit d’una Siesta Atesa per descansar o continuar desplegant converses i pràctiques autònomes.
Poliana Lima (Brasil, 1983) és graduada en Sociologia per la Universidade de Campinas i va cursar el Màster en Arts Escèniques a la Universitat de Madrid. Com a ballarina ha format part en diverses cies. de Sao Paulo, ha assistit a tallers a Cuba a l'Escola d'Alicia Alonso ia Nova York a l'Institut José Llimona i l'escola d'estiu a Parts a Brussel·les. A Madrid ha col·laborat amb Camille Hanson, amb l'espai Bambúdanza i ha participat en el projecte Rizoma de la cia. Sharon Fridman.Entre les seves pròpies creacions: el solo Mujer-Experimento #1 i el solo Palo a la Roda ha rebut el segon premi al I Certamen de Microdanza (Madrid) i primer premi al Festival Vila Real en Dansa. Es Como Ver Nubes, obra en col·laboració amb Ugné DIevaityte, ha estat premiada en XVI Certamen Coreogràfic de Madrid i segon premi al Festival Vila Real en Dansa 2014. El 2013 ha estat seleccionada com una de les artistes representants d'Espanya en el projecte Europeu Performing Gender. El 2014, Atávico guanya el primer premi en el XVIII Certamen Coreogràfic de Madrid, a més de premi de públic, premi de Crítica, Beca Dance Web 2015 i residència a Tanzahaus, Zuric. Recentment ha guanyat el Certamen Coreogràfic de Sabadel
Més sobre Poliana Lima a La CalderaONA BROS. Artista i investigadora, docent i criant. La seva pràctica és situada i “encossada” investiga a partir d’allò experimentat i des de la seva relacionalitat. Explora metodologies experimentals i híbrides, practicant la contaminació disciplinària i la promiscuïtat epistemològica. En els últims anys els seus interessos se situen en les interseccions entre les arts i les cultures tecnocientífiques i les narratives vinculants des de les epistemologies dels feminismes queer.
Treballa amb creació audiovisual, escriptura, arts en viu i diversos dispositius de d’articulació col·lectiva, tant en projectes professionals com en contextos activistes. És sòcia fundadora de la cooperativa de recerca i producció en arts visuals Fuga.coop i cofundadora del IEP (Instituto de Estudios del Porno), entre altres projectes col·lectius.
Llicenciada en Història de l’Art (UB), màster en Producció i Investigació Artística (UB) i graduada en Fotografia pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (UPC). El seu treball ha circulat en contextos com el Dutch Art Institute (Amsterdam), l’Encuentro del Hemispheric Institute of Performance and Politics (Nova York i Lima), Hangar.org, La Caldera, el MACBA (Barcelona), La Panera (Lleida), Bòlit (Girona) o el Museu Reina Sofía (Madrid).
Més sobre Ona Bros a La CalderaReinaldo Ribeiro. Artista Transoceánico - Bitch Conceptual - Amant Afrofuturista. Va néixer a Rio de Janeiro, Brasil. El seu treball transita entre els camps de la coreografia, les arts vives i el "perreo cósmico". Explora allò que ell defineix com a concepte 4P: la relació entre el polític, el poètic, el personal i el patètic. Té un interès especial en una escena expandida i en pràctiques i projectes que activen el pensament i la mirada decolonial. Desenvolupa la seva carrera com a creador i performer entre Barcelona i Tenerife mantenint una estreta relació amb el sector cultural d’aquestes tres ciutats.
És cofundador del col·lectiu Lamajara (Barcelona) i codirector entre 2013 i 2020. Col·labora com a intèrpret amb el coreògraf Aleksander Georgiev (Bulgaria), Andre Uerba (Portugal) i amb United Cowboys (Holanda). És artista associat a Art House (Eindhoven).
En els seus últims estudis 2019/2020 va realitzar el Màster en Pràctiques Escèniques i Cultura Visual de la UCLM i el Museo Reina Sofía (Madrid). Des de 2014 porta a terme el projecte "let me make you move" especialitzat en direcció de moviment per a publicitat i pel·lícules. La seva creació més recent, NO/MAS/SACRE, arriba a Barcelona al Mercat de les Flors temporada 25/26 després de passar per Brussel·les (Le140 Theater) / FAM (Tenerife) / SPIDER Festival (Eslovenia). Al 2026 estrenarà el capítol 1: Arder Épica, peça que tanca la trilogia que ha desenvolupat des de l’any 2020.
Més sobre Reinaldo Ribeiro a La CalderaSantiago Alba Rico és escriptor i assagista. Va estudiar filosofia a la Universidad Complutense de Madrid. Va ser guionista als anys vuitanta del mític programa de televisió La bola de cristal i ha publicat més de vint llibres sobre política, filosofia i literatura, així com tres contes per a infants i una obra de teatre. Entre les seves obres hi ha els assajos Las reglas del caos (llibre finalista del premi Anagrama 1995), Leer con niños (2007, reeditat el 2015), Capitalismo y nihilismo (2007), Noticias (2010), Penúltimos días (Los libros de la catarata, 2016), Ser o no ser (un cuerpo) (Seix Barral, 2017), Todo el pasado por delante (Los libros de la catarata, 2017) i Nadie está seguro con un libro en las manos (Catarata, 2018). Des de 1988 viu al món àrab, havent traduït al castellà el poeta egipci Naguib Surur i el novel·lista iraquià Mohammed Jydair. Durant anys ha impartit classes de literatura a l’Instituto Cervantes. Ha col·laborat i col·labora habitualment amb diferents mitjans de comunicació (Público, CTXT, Ara, eldiario.es, El País, entre d’altres). Els seus darrers llibres són España (Lengua de Trapo, 2021), Catorce palabras para después del capitalismo (CTXT, 2023), De la moral terrestre entre las nubes (Pepitas de Calabaza, 2023) i Elogio de la literatura. Obras paralelas (Akal, 2026). El 2024 va rebre el XXXIV Premi Gil de Biedma pel seu poemari Caídas.
Divendres 15 de maig, de 9.30h a 14h
Entrada amb reserva prèvia necessària:
- Entrada gratuïta sense dinar (pots portar el teu menjar a La Caldera)
- Entrada amb dinar 13€ per dia / 39€ els tres dies (amb dinar-menu vegetarià - Veg.It), a reservar abans del 7 de maig
El mateix dia, té lloc la Presentació de la peça 100 fuegos horizontales de Carme Torrent