24 nov 2018

Ante desde entre hacia sobre durante versus ESCORZO [una transmisión]

Corpografies #3 - Bea Fernández_Ante desde entre hacia sobre durante versus ESCORZO [una transmisión]

Fa temps que em rondava pel cap la idea de transmetre un dels meus primers solos de creació interpretat i coreografiat per la meva en el 2003. Una de les raons que em van portar a pensar en això va ser la necessitat, una miqueta ecològica, de no crear res nou per endavant, sinó tornar sobre la petjada del ja ballat en un altre temps, en un altre context, amb un altre cos... i reactualitzar-ho, reanimar-ho, aterrar-ho avui en el cos-presència de la ballarina i creadora Marina Colomina.

Tot això, posant en valor la naturalesa primerenca d'Escorzo, peça emergent, carregada d'errors, reflexions incompletes, potencialitats disperses i, sobretot, molta intuïció i necessitat o desig de ser; aquesta naturalesa és el que es desprèn de l'obra, que vista amb una perspectiva actual ens ofereix espais oberts a noves reinterpretacions i fins i tot noves incorporacions de materials del passat.

Els canvis generacionals i la forta absència de transmissió de l'experiència fan que cada vegada es donin menys diàlegs entre artistes de diferents generacions. Aquest és un dels motors d'aquesta recerca-transmissió en col·laboració amb Marina Colomina, que pretén reunir dues mirades artístiques i coreogràfiques intergeneracionals i revifar les experiències des de l'acció.

La idea de reconstrucció i transmissió de la coreografia Escorzo (2003) no implica necessàriament una reposició fidel de la peça original, d'aquesta manera correria el risc de mitificar el meu propi treball pel simple fet de pertànyer a un passat irrecuperable. Lluny d'adoptar una actitud nostàlgica, vull utilitzar el meu propi cos-imatge del passat per reflexionar sobre el present i llançar-me a un futur possible.

En aquest punt de la recerca avui, estem desenvolupant una pràctica cos a cos on Escorzo és una partitura-mapa carregada d'anotacions, esbossos, capes d'informació estètiques i vivencials, formals i emocionals, visibles i invisibles. Algunes potències sense desenvolupar i elements incomplets; tot un territori on endinsar-se amb Marina que és el que està sent determinant en el procés de recepció, observació i crítica del treball.

Acompanyaran la proposta en diàleg Cecilia Vallejos, dissabte 24, i Martí Sales, diumenge 25.

Escorzo (peça original) es forja dins d'una trajectòria de treball que va començar per a mi quan vaig començar a treballar amb Oscar Dasí i Carmelo Salazar l'any 1995. Aquest sol és una evolució més d'aquest univers del que, intensa i irremeiablement, vaig formar part. En aquest mateix moment desenvolupava una activitat de model en viu per a estudiants de Belles arts. Aquest rol de ser observada com a cos-objecto per ser dibuixada o pintada en temps real em va donar tota la base, les preguntes i el punt de partida per construir el tipus de presència i el moviment que habita aquesta peça. L'escorç que titula la peça és un punt de vista complex a l'hora de dibuixar perquè els relleus i volums del cos s'amunteguen creant paisatges deformats i estranys suggeriments. Intento traslladar aquest punt de visió al públic.

Fitxa artística

Direcció i coreografia Bea Fernández

Interpretació Marina Colomina

Composició sonora i vídeo Carmelo Salazar

Vídeo / arxiu Mariana Jarovslasky

Fotos Joan Manrique Navarro

BEA FERNÁNDEZ, de Ponferrada, visc i treballo a Barcelona. Des de molt nena vaig sentir un gran desig de ballar. Em vaig llicenciar en Dansa i Coreografia a l'Institut del Teatre, poc després estava ballant professionalment amb Danat Danza fent voltes pel món, de teatre en teatre; experiència de la qual vaig aprendre molt i de la qual em vaig esgotar un altre tant. Vaig viure i estudiar una llarga temporada a Nova York, el que ha significat un abans i un després en tot, vida i professió. A partir d'aquest moment vaig començar a col·laborar amb altres artistes i fer el meu propi treball, en especial amb Carmelo Salazar que s'ha convertit en una constant en el meu camí, desenvolupant processos d'investigació i creació de peces que incideixen profundament en com es mou el cos. Co-fundadora de Las Santas juntament amb Mónica Muntaner i Silvia Sant amb les que vam arrancar La Poderosa _ espai per a la dansa i els seus contaminants: Aquest projecte que després de 16 anys segueix viu, agitant el nostre entorn més  immediat. Després d'haver-me submergitdurant anys en la memòria de l'intèrpret i el cos del ballarí com arxiu viu de les obres dels altres amb peces Los que se ven entre si, Tres personas todos los cuerpos i Restos de mis series, he estat desenvolupant Muy Experimental a través de laboratoris i trobades entre estudiants i professionals, posant en joc eines que activen la percepció, l'atenció i la decisió en l'escena i en temps real. D'aquests anys d'investigació neix Este lugar entre amb la col·laboració d'Oihana Altube i Clara Tena. Actualment estic fent una pràctica de transmissió de coneixement i partitura d'un dels meus primers solos (Escorzo) amb Marina Colomina, que pretén reunir dues mirades artístiques i coreogràfiques intergeneracionals i reavivar experiències des de l'acció. En aquests moments el meu focus està en Estela, un bebè de 3 anys que ha canviat la meva vida i des d'aquí practico el multifocus i l'atenció dispersa, una cosa que m'interessa molt.
 

Més sobre Bea Fernández a La Caldera