31 gen 2020

CCC#27

CCC#27_Julián Pacomio y Ángela Millano

Julián Pacomio i Ángela Millano compartiràn el seu projecte PSHYCO.

PSYCHO és una peça sobre dues seqüències cinematograàfiques gairebé iguals (la pel·lícula “Psycho” de Alfred Hitchcock i el remake homònim de Gus Van Sant realitzat en 1998). Què és el que apareix quan es veuen simultàniament dues coses diferents entre sí però pràcticament idèntiques?

PSYCHO és una peça sobre l’anatomia de dues imatges i el seu escorxat. PSYCHO és una manera de dilatar el temps de cada cos i fer present l seu pes. PSYCHO és pausar el fluix del temps i observar amb rigor els instants i els detalls del que esdevé a dins. PSYCHO és un joc de miralls. PSYCHO va sobre els dobles. PSYCHO és una còpia més el seu original. PSYCHO és molt més que un remake. PSYCHO és una gota de sang caient sobre un bassal de sang. PSYCHO són línies verdes i grises horitzontals. PSYCHO té a veure amb el tercer home. PSYCHO és un tercer cos.

PSYCHO forma part del projecte d’investigació Asleep Images, del qual també forma part la peça Make It, Don’t Fake It (2019) i que es pregunta: Pot una persona en si mateixa emmagatzemar, ser, representar i reproduir continguts cinematogràfics?

Fitxa artística

Creació i performance: Julián Pacomio i Ángela Millano
Acompanyament dramatúrgic: Carolina Campos
Direcció tècnica: Leticia Skrycky
Assistència tècnica: Leonardo Mouramateus

Suports: Ayudas a Artistas Visuales (Junta de Extremadura), Tabakalera - Centro Internacional de Cultura Contemporánea (San Sebastián),

Residències: La Caldera (Barcelona), Tabakalera (San Sebastián), Atelier Real (Lisboa), Desfoga (Cambados) i S’ALA (Sassari).

JULIÁN PACOMIO. Es llicenciat en Belles Arts (USAL) i grau en filosofia (UNED). Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (MPECV). Entre 2015 i 2017 participa al programa d'Estudis Avançats en Pràctiques Crítiques del MNCARS organitzat Artea, dins el projecte “Teatralidades Expandidas”. Alguns projectes recents són El mundo bajo el mundo (2017), Espacio Hacedor (2016) amb La Casa Encendida, Festival Frinje Madrid y Leal_Lav, Psicosis Expandida (2015) i My Turin Horse (2012) treballs en arts escèniques que indaguen la idea de còpia, remake, traducció i apropiació de materials aliens. Depicting Khartoum i Depicting Juba (2009-2011) i Surroundings (2009) amb Medialab-Prado Madrid, Universitat de Salamanca i el Festival Internacional de les Arts de Castella i Leon. En 2018 treballa amb João Fiadeiro en la seva nova creació From afar it was an Island.

ÁNGELA MILLANO. El seu treball escènic s'articula entorn a el cos, les seves possibilitats i els seus discursos, així com la manera en què és comprès, catalogat, manejat i legislat ennuestra societat. Els sols "Hogar" (2017) i "Nunca llevo falda porque no sé cruzar las piernas" (2016) amb el suport de l'Institut Cervantes Berlín, Sala Pradillo, DANTZAGUNEA, Leal_Lav, Histèria Kolektiboa, Sala Baratza, i l'ajuda a la Creació coreogràfica de Govern Basc 2016 i 2015. s'han mostrat a La Casa Encendida, Dock 11, l'Alhóndiga, English Theater Berlin, K3, DANCE IN RESPONSE, Leal_Lav. des 2018 treballa amb Pablo Fidalgo a "anarquismos (Pel mig de l'habitació corre un riu més clar)", estrena al Festival BAD. En 2019 comença un nou només, amb residències a La Poderosa, desfoga i Espai DT. Ha treballat amb Alexandra Pirici, Johanna Bruckner, Matias Daporta, Hanna Kritten Tangsoo, Isabelle Schad i Idoia Zabaleta entre d'altres. És llicenciada en Filosofia, amb formació proesional en dansa contemporània per l'RPCD Mariemma, i Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual del Museu Reina Sofia.

Més sobre Julián Pacomio, Ángela Millano a La Caldera

Divendres 31 de gener, a les 20h

Després parlarem al voltant del seu treball mentre prenem un vi.

(Entrada lliure amb aforament limitat.)