Context - Especies en Extinción
Especies en Extinción és un grup de treball que aborda la problemàtica de la conservació, la supervivència i la sostenibilitat de les pràctiques en l’àmbit de les arts escèniques expandides.
Després de dos anys de treball col·lectiu, tres trobades públiques i moltes preguntes obertes, travessem un punt d’inflexió. En aquest moment sentim la necessitat d’aturar-nos, afinar l’escolta, observar on som i què ens està mobilitzant avui. Necessitem temps per recollir, centrar, focalitzar. Temps per revisar allò que ens convoca, deixar que les preguntes emergeixin atenent la multiplicitat de visions i problemàtiques en què s’inscriuen les nostres pràctiques. I continuar desenvolupant possibilitats de supervivència a través de diferents estratègies i metodologies.
Per atendre aquesta pluralitat de preocupacions i ocupacions, hem decidit reorganitzar-nos en forma de cèl·lules que se centren en diferents qüestions que Especies en Extinción, com a òrgan viu, acull. Cèl·lules que es pregunten com afrontar la complexitat de la vida: conciliació familiar, precarietat, autoexploració, manca de temps, velocitat, multiplicitat de projectes, etc. Altres que es despleguen a través de pràctiques vinculades a formes no hegemòniques de coneixement i altres que indaguen en com presentar i difondre les nostres investigacions.
Per primera vegada, el grup es desplaça. Surt del seu hàbitat comú per endinsar-se en altres ecosistemes. En aquest desplaçament, proposa noves formes de relacionar-nos entre nosaltres i amb altres, i nodreix el brou de treball en apropar aquestes qüestions a altres contextos similars, encara que potser amb problemàtiques diferents.
Durant dos dies, als matins, ens reunirem internament com a grup de recerca, per retrobar-nos, escoltar-nos, mapar els interessos i pulsions actuals, i proposar preguntes per treballar en comunitat a través d’aquesta nova organització cel·lular. A les tardes, ens obrirem a diferents trobades en què compartirem la feina amb altres. Espais des d’on proposar pràctiques, multiplicar interrogants i potser intuir alguna resposta.
Sobre la primera obertura del seminari a l’Antic Teatre:
Les peces escèniques solen travessar moments de nuesa, que coincideixen habitualment amb les primeres fases de cada creació. Aleshores encara no sabem quin serà el seu grau de senzillesa, ja que no sabem quins altres gestos i elements hi aniran apareixent. Sovint, fins i tot, quan les peces ja s’han engalanat per a l’estrena, enyorem la seva nuesa inicial i ens preguntem com funcionarien així, sense algunes de les capes que ara ja les constitueixen suposadament per sempre.
Proposem, en el context del programa, ubicar aquesta nuesa en un temps posterior a l’estrena. I fer-ho des d’una obra i una pràctica que coneixem bé, ja que implica part del grup. Es tracta de Vientos, una peça d’Óscar Bueno amb els cossos i veus de Cuqui Jerez, María Jerez i Anto Rodríguez, desposseïda aquesta vegada de les llums de Dani Paiva i dels elements escenogràfics de Javi Cruz.
Aquest exercici de decapat, que ens podríem plantejar tan sofisticat o tan complex com el d’afegir capes al cos de l’obra, és el que proposem des d’Espècies en Extinció per obrir la nostra quarta trobada en el cicle Hacer Historia(s): l’exhibició d’una peça en la seva versió més primitiva, una de més propera als primers assajos a casa de l’Óscar que a l’estrena amb la sala plena al Conde Duque, confiant que ens informi de nous modes, desitjos, economies i línies d’acció en els circuits que encara ens queden per compartir, i que nodreixi les preguntes durant els dies que la seguiran, a La Caldera.
Sobre la darrera obertura del seminari a La Caldera:
Per acomiadar la trobada veurem l’última peça d’Anto Rodríguez, "_pluma".
L’Anto sempre diu que els seus treballs són el mateix però reformulat i això també és una estratègia de supervivència i de desig investigador. En aquesta ocasió, això és molt clar. "_pluma" és la cara B del seu darrer treball escènic "Apuntes prácticos para una investigación julay" i és també (de nou) el manoseig dels materials amb què està obsessionat des de fa uns quants anys. És un exercici per obrir portals des dels quals poder trobar-nos amb els sabers escènics de les arts frívoles queer del segle XX a Espanya.
María Jerez. Artista, coreògrafa i performer. La seva feina viatja “entre” la coreografia, el cinema i les arts visuals. Des de 2004 realitza peces que exploren la relació amb l’espectador com a espai en què es posen en crisi els modes de representació. Des de El Caso del Espectador fins a les seves últimes peces Blob, Yabba o The Stain aquesta relació ha mutat d’un lloc de “comprensió” de les convencions teatrals i cinematogràfiques, és a dir, de la mestria, a la pèrdua intencional de referències on l’artista, la peça i l’espectador es comporten com a estranys.
En els darrers anys, la seva feina s’ha centrat en obrir espais de potencialitat a través de la trobada amb allò que trobem estrany, aliè; insistint en la performativitat de la trobada com a espai de transformació. En aquest procés de transformació l’“altre” s’allotja en un mateix, establint fronteres difuses entre allò conegut i allò desconegut.
Més sobre María Jerez a La CalderaCUQUI JEREZ és artista, coreògrafa i performer madrilenya. Viu i treballa a Madrid i Berlín. Amb una trajectòria com a ballarina i intèrpret des de 1990, treballant en diferents projectes i amb diferents coreògrafs i artistes, i després de crear diverses peces curtes i col·laboracions, comença a desenvolupar el seu treball en 1999. El seu treball ha estat presentat en nombrosos festivals a Europa i també a Amèrica Llatina i els Estats Units. Treballa en la creació d'un llenguatge coreogràfic a través del cos en relació amb l'espai, el temps i els objectes. El seu treball coreogràfic es troba sempre lligat a preguntes a prop de la percepció, el llenguatge i l'emoció. Les seves últimes investigacions giren al voltant de l'observació de l'comportament de les coses / matèries en l'espai / temps i a la suspensió de el sentit dins d'una experiència estètica performativa, explorant els límits de l'llenguatge. La seva principal activitat és la creació però també participa en diversos projectes d'investigació, curatorials, de docència i publicacions.
Més sobre Cuqui Jerez a La Caldera
ÓSCAR BUENO. 1985, Avilés, Astúries. Grau Professional Musical a l'especialitat de Piano. Llicenciat en Art Dramàtic per l'ESAD d'Astúries en l'especialitat d'Interpretació Textual. Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual d'Universitat de Castella la Manxa i el Museu Reina Sofia a Madrid. Màster en Arts Escèniques de la Universitat Rey Juan Carlos i posteriorment al CAP (Curs d'Adaptació Pedagògica). Completa la seva formació a través de workshops de dansa amb Roberto Olivan, Pepe Hevia, Fernando Hurtado, i de creació amb Mira Rychlicka, Leo Bassi, Carlos Marquerie, etc. Tota la meva pràctica es mou sense parar entre el musical, el coreogràfic i el visual, de manera més o menys premeditat. Sóc autor però també treballo acompanyant processos d'altres artistes, que desemboquen en teatres i contextos híbrids de l'escena experimental europea. Sóc performer en tots dos àmbits, i sóc músic. La visualitat o el treball en dibuix dóna forma a una exploració central en el meu treball, que es comunica amb aquestes altres disciplines de forma natural. Alguns dels treballs que he presentat, o estan en fase de desenvolupament són: Soundtrack, Big Square, La música camuflada, Estudios para sonidación, Easy music i Las Polaroids. Paral·lelament a la meva pràctica col·laboro amb altres artistes: Itxaso Corral (dins el col·lectiu Poder Vital), Anto Rodríguez, Cuqui Jerez, María Jerez, Cris Blanco i Amalia Fernández.
Més sobre Óscar Bueno a La Caldera
Louana Gentner. Artista visual graduada en Disseny Gràfic a la Royal Academy of Art of The Hague (2020). Les seves pràctiques interdisciplinàries entre la performance, la tipografia i el cinema s’inspiren en històries íntimes, la deconstrucció i els collages. Amb humor i poesia, tracta d’analitzar i captar els mecanismes que s’amaguen sota el comportament humà. Amb l’atracció com a motor a la seva pel·lícula Hey ¿do you come here often?, intenta verbalitzar la invisible connexió del desig entre persones. Louana investiga com crear relacions i com posar sota el focus històries banals. El meló és la seva fruita preferida.
Més sobre Louana Gentner a La Caldera
Anto Rodríguez. Investigador postdoctoral Margarita Salas dins del projecte Investigación, arte, universidad. Documentos para un debate, UCM. Entre les seves produccions destaquen Arriba (coproducció Centro Conde Duque, Madrid), el llargmetratge Frankenstein (Premi a Millor Llargmetratge Asturià del 51è FICX), la sèrie audiovisual Carrizo (produïda per LCE), les peces escèniques Lo otro: el concierto (presentada en contextos com les Picnic Sessions del CA2M de Móstoles, MET de Jalisco, Mèxic o FIDCU de Montevideo, Uruguai), La Traviata (Teatro Pradillo i Teatro Español de Madrid) o Vivir en videoclip: tú, yo, nosotris y un karaoke (producció de Veranos de la Villa, Madrid). Actualment investiga sobre els cançoners de la copla i sobre la cultura LGBTIQ+ espanyola oblidada al seu pòdcast COLOR JULAY.
Més sobre Anto Rodríguez a La Caldera
JAVI CRUZ. Mentre abandona el bàsquet i el grafit, estudia art a les universitats de Madrid (UCM), Granada (UGR), Utrecht (HKU) i Oxford (Oxford University). S’ha relacionat, individualment o des dels col·lectius Elgatoconmoscas i PLAYdramaturgia, amb imatges i narratives, alquímies i dissenys de situacions, desenvolupant treballs d’exhibició, programació i pedagogia en gran part dels espais madrilenys i en contextos estatals i internacionals.
Ha col·laborat en processos escènics amb artistes com Cris Blanco (Bad Translation), María Jerez (Yabba, The Stain), nyamnyam (Comida, 8.000 años), Claudia Faci (Mazo besos con mazo sentimiento, Los trabajos del amor), Óscar Bueno (Vientos), Aitana Cordero (Los besos), Laura Ramírez Ashbaugh (treball en procés), Paz Rojo (treball en procés) i Cuqui Jerez (Mágica y elástica, Las Ultracosas i altres treballs en procés). També ha format part de l’equip que va representar Espanya a la Cuadrienal de Escenografía de Praga en la seva última edició.
Va formar part de l’equip de direcció i programació del Teatro Pradillo i codirigeix el programa Bosque Real, que experimenta amb visites performatives i produccions site-specific en diferents enclavaments, comunitats i històries de la Casa de Campo i el Retiro de Madrid des de 2019. Forma part dels artistes associats a Dorothy Michaels, una eina associativa per compartir recursos i processos en el gremi d’arts vives.
El seu treball com a artista visual està representat per la Galeria Luis Adelantado de València. Viu i treballa amb part de la seva família i amics entre el Valle del Tiétar i Madrid.
Més sobre Javi Cruz a La CalderaSILVIA ZAYAS (Lleó, 1978). Treballa entre els límits de les arts escèniques, el cinema i la coreografia expandida. Actualment explora formes híbrides entre el llenguatge fílmic i el escènic, generant diferents dispositius performatius. Porta temps treballant en formats i metodologies que enllacen investigació i producció artística, i que comparteix amb altres, com Jumping Scales (2017-2018).
Les seves últimes peces són Parallax (2016), peça escènica per a llum i so; The Boogie-Woogie Ghost (2018) pel·lícula realitzada juntament amb María Jerez, Talking pictures-una pel·lícula parlada (2018) amb Esperança Collado, The Mountain (2018), un concert escènic de Nilo Gallego juntament amb Llum Prat i Vito-Gil Delgado i Brilliant Corners, una exploració sobre el cinema sense pel·lícula, juntament amb el col·lectiu Orquestrina de Pigmeus. Actualment treballa en dos projectes en relació amb la materialitat de l'so: deep, projecte de llarga durada, i en U, peça escènica que s'estrenarà a final de 2020.
Més sobre Sílvia Zayas a La Caldera
Treball en obert amb públic interessat en pràctiques i reflexions al voltant d'aquest aterratge a Barcelona del grup Especies en Exticición:
- Dijous 6 i divendres 7 de novembre, de 16 a 19h
Entrada gratuïta amb reserva. Per assistir, cal unir-se al grup de WhatsApp.
El grup assitirà a les següents presentacions dins del Cicle Hacer Historia(s) VI:
El 5 de novembre, a les 20h a la presentació de Vientos d'Oscar Bueno a l'AnticTeatre.
El 8 de novembre, a les 21h a la presentació de _pluma d'Anto Rodríguez a la Caldera.