El lugar de los pasos perdidos
Hi ha un lloc de la memòria on els passos anteriors ressonen en present, un espai potencial on la presència succeeix com a lloc d'a-parició, alguna cosa ve cap aquesta trama palpitant... entre els passos que el temps suspèn, el cos es mou portat per allò que porta, una polifonia de veus dins la veu. Allà on una crida es juga en nosaltres, escoltem la llengua que crema, la pregunta en ruïnes balla la seva pèrdua... emergències d'un temps que alhora ignorem.
l'ocasió cantava: entre tot la set borda a la saliva...
a puntades de peu la melodia deixava caure tres notes i un cec a la veu
fa mal lluny aquí, l'altra cara del gest ofert.
Entre tot la set tremola al forat,
movent accents a plena llum escolta
on... submergeix l'esquelet,
a què te gust ara el teu silenci?
Amb la boca oberta... la curiositat del cos salvatge i
el seu abeurador d'absències després de la llengua,
no arriba la pregunta a convertir-se en niu
el que bufa creua la intempèrie,
deixant veure la transparència més antiga
pasturaven els ulls d'aquella nit,
en tot just un instant va escopir el bosc.
Encara la imatge compta llavors... passos d'una multitud
al fons de la rascada.
De què parlen els morts...
el que no saps troba primers passos,
a terra d'una altra veu
dansa...
És temps de què?
Corpografia i interpretació: Mónica Valenciano
Música - fragment : Bach - Sonata nº 9 A Major para violí i piano Op. 47
Diseny i il·luminació: Cristina Libertad
Acompanyament en residència de creació: Raquel Sanchez - Cristina Carroquino - Chefer Cuneo - María Escobar.
Espais de residència en col·laboració: Teatro Ensalle (Vigo) - CasaVella (Ourense) - Espacio en Blanco (Madrid) - Casa Encendida (Madrid) - Escena 311 (Madrid).
MÓNICA VALENCIANO (Premi Nacional de Dansa 2012 en la modalitat de Creació) és una figura significativa de la dansa contemporània espanyola. Va començar la seva carrera a finals dels anys 80 i el 1995 va formar part del col·lectiu UVI al costat de Blanca Calvo, La Ribot, Olga Mesa, Elena Córdoba i Ana Buitrago. La seva companyia, El Bailadero, va néixer el 1997 i va dibuixar un marcat traç en la seva carrera creativa, un abans i un després en la seva obra. Va ser al capdavant d'aquesta formació quan va començar la seva sèrie coreogràfica Disparates: petits puzles creatius construïts a través de l'instintiu, l'íntim i el immediat, on el llenguatge, i el seu ús a través de l'espai i el temps, prenen gran protagonisme. Arriba! (1989), Puntos suspensivos (1991), Miniaturas (1992) i Adivina en plata (1996-97) són altres de les obres d'aquesta creadora, que estudia dansa clàssica, contemporània i teatre a l'Institut de Teatre de Barcelona i a la RESAD de Madrid, així com altres disciplines tan dispars com la boxa, el tir a l'arc i les arts marcials, totes elles enfocades a nodrir directament un llenguatge propi i característic.
Més sobre Mónica Valenciano a La CalderaDissabte 19 d'octubre, a les 20h