En torno a la visión III. Órganos y máquinas de visión. Formas de imaginación óptica.
Aquest tercer lliurament de En torno a la visión la dediquem a treballar la mirada, en aquest cas amb un focus a l'aparell visual treballat des de la carn i el cos, igual que des de la fantasia i la imaginació perquè, amigues, sabem que estan indissolublement unides. Provant pràctiques diverses travessarem capes i dimensions de la visió, que van des d'una atenció extrema, anatòmica i poètica a la fisiologia de l'ull amb tots els teixits, nervis, senyals i estructures, passant pels mecanismes i funcions estrictament visuals de l'aparell de visió, fins a arribar a les mil maneres en què les imatges es conformen teixint-se amb percepcions internes, somnis, desitjos, al·lucinacions i visions. També jugarem amb diverses fabricacions: velles tecnologies com la càmera estenopeica, o espontànies càmeres fosques descobertes a La Caldera, però també nous òrgans de la visió inventats que desitgem que brotin en el futur als nostres cossos.
VICTÒRIA PÉREZ ROYO és professora d'Estètica i Teoria de les Arts (Unizar) i investigadora d'Artea. Ha estat codirectora del Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (UCLM, Museu Reina Sofia 2010-2019) i professora convidada a diversos programes internacionals de recerca basada en la pràctica. Els seus tres darrers llibres editats són Compondre el plural. Cos, escena, política (2016) amb Diego Agulló i Dirty Room (2017) amb Juan Domínguez i Time has fallen asleep in the afternoon sunshine (2019) amb Mette Edvardsen.
Més sobre Victoria Pérez-Royo a La CalderaADALINE ANOBILE és coreògrafa i intèrpret. Va completar un Màster en Disseny Tèxtil abans de continuar la seva recerca en dansa. L'any 2015, va completar el seu Màster en coreografia a l'ex.e.r.ce al Centre Coreogràfic de Montpeller (FR). Les seves interpretacions es desplacen entre les experiències sensorials i l'abstracció, desenvolupant un llenguatge que sovint implica pensar i moure's amb objectes, estructures de durada i veu.
Més sobre Adaline Anobile a La Caldera
ELENA CÓRDOBA (Madrid, 1961). La seva obra es construeix a partir de l'observació detallada del cos, l'eix i la matèria del seu treball. L'any 2008 inicia Anatomía poética, cicle de creació sobre l'interior del cos humà, que comprèn obres i estudis de diferents formats i que encara s'estén en el temps. S'interessa especialment en l'acte humà de ballar, la seva necessitat i la seva pervivència social, a ell li dedica el projecte de recerca col·lectiva Bailar ¿es eso lo que queréis?, que desenvolupa juntament amb Ana Buitrago i Jamie Conde Salazar. També participa al col·lectiu anatòmic Déjame entrar i del projecte ¿Bailamos? per a la creació de grups de ball. Actualment, Elena treballa entre el cos i la botànica en el marc de Ficciones Botánicas, un projecte d'estudi i ficció al voltant del món vegetal i les lleis coreogràfiques.
Més sobre Elena Córdoba a La Caldera
ANABELLA PAREJA ROBINSON. Mare, ballarina, nedadora, estudiant, lectora... sóc multitud. En aquests darrers temps m'interessa pensar que faig mons juntament amb altres pel fet d'estar en relació amb elles escoltant-les, observant-les, tocant-les, i de vegades, em converteixo en el medi: aigua/carn/paraula, per compartir això que ressona entre el ball i l'escriptura. Actualment desenvolupo, entre les Arts Vives i l'Escriptura, dues línies de treball. Una juntament amb l'artista basca Itxaso Corral Arrieta: Sortilegios del maternar (2022 a la data), espai per pensar juntes els maternars, les cures i les derives. I des del 2020 estic immersa en una investigació personal, en què l'aigua és la matèria que m'acompanya: Water my dances, water my thinking, la qual ha pres forma de ritual: Ceremonia, investigació desenvolupada com a resident de La Caldera al 2022. Pulpeando, Agitando, Meneando! i Olas, Aletas, Tentáculos y Bailongos, tallers impartits dins del programa MACBA en família i PACíFICO, un fanzine en què es recopilen pràctiques per curar-se amb l'aigua, que va formar part del projecte El llibre viu sobre la salut de PAOS GDL a Mèxic. La Forma (2017), la meva última peça de ball, va ser acollida per ser desenvolupada dins del programa ARTAS de La Poderosa i s'ha anat remodelant en diferents contextos com Corpografies, al Festival Ahí Está al MUSAC i al Festival Salmón al Centre Arts Santa Mònica. Amb Itxaso Corral Arrieta vam crear el 2020 un espai de recerca anomenat Hemos perdido el Cosmos en què ens trobem buscant pràctiques que ens ajudin a desenvolupar petites habilitats per realinear-nos, i per ara han aparegut les publicacions HECHIZO, LARVA i FÖSIL
Més sobre Anabella Pareja Robinson a La CalderaESTHER RODRÍGUEZ-BARBERO Coreògrafa, performer i arquitecta. Investiga a través de la pràctica artística. El seu treball es mou entre la coreografia, la pràctica escènica, el relat, la performance i l’arquitectura, emprant principis associats a aquestes disciplines per dissenyar pràctiques espacials i socials. Es forma en dansa contemporània paral·lelament als estudis d'arquitectura i posteriorment realitza un Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual, UCLM i un postmaster en a.pass (estudis avançats de performance i escenografia) a Brussel·les. La seva investigació aborda les relacions entre cos, espai, i lloc des del ball i el moviment, partint de la curiositat cap a allò desconegut com a motor.
Més sobre Esther Rodríguez-Barbero a La CalderaDissabte 3 de desembre, a les 18h
Durada 2.30h
Entrada gratuïta amb reserva prèvia