estO NO eS Mi CuerpO

Olga Mesa

El meu cos viu una història comuna a tots els cossos. Observo l'obediència als seus instints, els seus petits errors, els seus dubtes, els seus accidents, les seves manifestacions involuntàries, els seus desitjos i errors. Volia en aquesta peça ballar el desordre d'aquestes imperfeccions.

El solo estO NO eS Mi CuerpO (això no és el meu cos) és la primera part de la trilogia Res, non verba, que Olga Mesa comença al 1996, en col·laboració estreta amb l'artista visual Daniel Miracle, amb la necessitat de qüestionar el pensament del cos i els seus desequilibris com a lloc de trobada amb la mirada de l'altre.

Ara, més de vint anys després, Mesa revisita el seu icònic solo fent un fascinant treball de transmissió juntament amb la ballarina Natacha Kouznetsova i l'artista multimèdia Francisco Ruiz de Infante. Amb un llenguatge cru i intens, posa el focus en les manifestacions involuntàries del cos i les seves emocions. Un cos que transita entre l'estat de vigília i les deflagracions de gestos i que es mostra en la terrible bellesa de la seva derrota. Un univers enigmàtic que es desdoblega en el cos de Natasha Kuznetsova amb una delicadesa i una força captivadores, on la video-instal·lació de Ruiz de Infante i la càmera formen part del dispositiu performatiu. És un viatge d'allò íntim, del qual també formen part el cinema de Tarkovsky i l'univers de Magritte, a qui la coreògrafa respon a la seva “Ceci n'est pas une pipe” amb el títol de la peça “Això no és el meu cos”.

Per aquesta ocasió es presenta una versió en procés de creació, en un estadi molt avançat. La peça s'estrena el 16 de desembre al CDCN Pôle Sud, Estrasburg (França).