Fasting Girls: Un teorema (posible) de mirada, conversatorio con Mayte Gómez Molina
En el context del projecte d’investigació escènic Fasting Girls, dialogarem amb l’escriptora, investigadora i artista de nous mitjans Mayte Gómez Molina sobre l’avatar, la memòria, el desig i els miralls. Una conversa per pensar juntes les imatges com a aliment, la fam i les metamorfosis. Acompanya l’autora Sandra Cendal, editora.
Fasting girls
Fasting girls és una investigació audiovisual i escènica que explora la relació entre el dejuni i les imatges a través de tres intuïcions: les imatges serveixen com a aliment, la fam genera imatges i les imatges ens devoren.
Partim d’una imatge: artistes de la fam o fasting girls victorianes que feien dejunis públics dins d’urnes de vidre que, en algunes ocasions, es col·locaven als salons dels restaurants. Mentre els comensals gaudien de banquets, elles observaven i eren observades en el seu no-menjar. Avui, fasting girls digitals es graven dejunant mentre miren vídeos de mukbang —festins digitals de menjar— com si la pantalla fos un nou vidre que separa aquests dos universos: l’excés i el no-res. Menjar o mirar. Gravetat o gràcia.
Travessant fasting girls cèlebres com Simone Weil, Karen Carpenter o Howard Hughes i d’altres no tan conegudes però més properes, el projecte s’aproxima a aquesta forma de desaparició com a exercici de resistència a la sobreexposició, a l’imperatiu de la visibilitat.
Potser la imatge no serveix com a aliment real, però el projecte Fasting girls proposa aquesta possibilitat, encara que sigui simbòlica, per repensar el dejuni voluntari no tant com un diagnòstic individual sinó com un símptoma col·lectiu de la tendència contemporània a desaparèixer dins les imatges.
És, en definitiva, una invitació a mirar juntes uns cossos en metamorfosi i assumir-los com una reacció col·lectiva a l’excés de gravetat, a l’excés de presència: un procés conjunt de mutació comuna.
Instal·lació The Thin People, amb Claudia Faci i Taller Estampa
Com a part de la recerca del projecte Fasting Girls, la coreògrafa, directora d’escena i dramaturga Claudia Faci parteix de la pregunta: "Desaparèixer o fer-se (finalment) visible?" per dur a terme un treball de reflexió sobre l’erosió de la mirada sobre el cos i les imatges, tant de qui mira com de qui és mirat/da.
Taller Estampa alimentarà la IA per fer visibles dismòrfies, possibilitats i impossibilitats d’observar els cossos que, a priori, voldrien desaparèixer.
MARTA AZPARREN. Artista visual. Es mou entre el cinema experimental, les arts vives i el dibuix. Llicenciada en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid i màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Becària resident a l’Acadèmia d’Espanya a Roma 2022 (cinema experimental). La seva obra proposa una metareflexió sobre l’activitat artística amb especial atenció a les connexions entre creadora, espectadora, obra i la maquinària interna de la mediació, producció i exhibició. La seva mirada es dirigeix també cap a allò no visual dins del visual, allò que tendeix a desaparèixer. Les seves propostes audiovisuals tendeixen cap al cinema expandit, l’edició en viu, el spoken cinema o la videoinstal·lació. Les seves peces s’han mostrat a Cineteca Matadero, Museu CA2M, Festival Domingo (La Casa Encendida), Xcèntric CCCB, La Capella, Círculo de Bellas Artes, Acadèmia d’Espanya a Roma, Arts Santa Mònica, Festival de Tardor, Triennale di Milano, Werkleitz-Centre for Media Art, Centro Cultural Español a Mèxic, Art Beijing i els festivals LOOP, Festival de Cine de Madrid, New Media Film (LA); DFA’s Dance on Camera (NY), Videoformes KasselDokfest, Strangloscope, CineToro, Les Instants Vidéo, Zebra Poetry Film, entre d’altres. Ha publicat l’assaig Cine ciego. Detener el flujo de las imágenes sobre el cinema monocrom i les imatges sense imatge a Libros de la Resistencia, 2a ed. maig 2023.
CLAUDIA FACI és actriu, dramaturga, coreògrafa, ballarina, docent i autora independent. Com a intèrpret ha participat en tot tipus de produccions de dansa i teatre, així com en algunes de cinema i televisió. Entre 2006 i 2020 la seva activitat es va centrar en la creació per oferir una visió peculiar de les arts escèniques a través d’una obra que es nodreix de la seva experiència en dansa, teatre, performance i literatura. Les seves propostes actuen directament sobre les relacions que sostenen l’edifici del teatre esborrant els límits entre el subjecte i l’objecte, entre qui mira i qui rep la mirada, i conviden a reflexionar sobre la noció d’autoria tal com s’estableix en les lleis del mercat.
TALLER ESTAMPA és un col·lectiu de programadors, realitzadors i investigadors que treballen en els àmbits de l’audiovisual i els entorns digitals. La seva pràctica es basa en una aproximació crítica i arqueològica a les tecnologies audiovisuals, en la recerca de les eines i ideologies de la intel·ligència artificial i en els recursos de l’animació experimental.
MAYTE GOMEZ MOLINA. És escriptora, investigadora i artista de nous mitjans que utilitza l’escriptura com a eix vertebrador d’una pràctica plural. Utilitza la poesia i la ficció en un sentit tradicional, creant objectes “llibre”, però també explora l’expansió de la literatura a formats digitals a través d’assajos i poemes a través del cinema digital, 3D i la realitat virtual. Actualment forma part del Programa de Doctorat MAKE/SENSE a l’Acadèmia d’Art i Disseny de Basilea, on també imparteix classes a l’Institut d’Art Gènere i Natura.
Més sobre Marta Azparren, Claudia Faci, Taller Estampa i Mayte Gomez a La CalderaDijous 19 de juny, a les 19h
Entrada gratuita