Laboratori de creació

Carme Torrent

Improvisar,
A través de la pràctica body weather (meteorologia dels cossxs),
amb Carme Torrent Arnau

Com aproximar-nos a improvisar no considerant-ho simplement com un dansar sense preparació, sinó habitant un entramat de relacions en constant esdevenir?

Com percebre que no hi ha un “jo” que improvisa des de fora de la situació, sinó més aviat, el “jo” emergeix amb i a través de les relacions que configuren cada instant?
Aquí el gest improvisat no pertany únicament al cos humà: és el resultat d'una coreografia material-discursiva on intervenen sons, espais, memòries, objectes, afectes, forces invisibles. Cada decisió no és una elecció individual, sinó una resposta situada que sorgeix de l'entrellaçament de múltiples agències.

No hi ha error ni encert en termes absoluts, sinó configuracions que s'obren i es tanquen en el flux del que arriba a sorgir. En aquest sentit, improvisar no consisteix a dominar la incertesa, sinó a estar implicada en ella; una forma ètica-responsable d'estar en el món on cada acció és part d'un procés de co-creació.

En aquest laboratori “improvisar” serà compartit a través de la pràctica que més m'ha acompanyat com a ballarina i performer, la pràctica escènica body weather.

El terme meteorologia dels cossxs va ser desenvolupat a principis dels anys 80 per lxs ballarins japonesos Min Tanaka, i Hisako Horikawa, i desenvolupat més tard pels laboratoris realitzats en diferents parts del món.
A través de les col·laboracions que he tingut amb altres pràctiques i artistes, aquesta pràctica, inevitablement, ha anat prenent certs aspectes singulars. No es tracta doncs d'una pràctica com un mètode fix, sinó d'una pràctica com a esdeveniment performatiu obert al canvi.

Body weather és un entrenament i pràctica escènica que examina les relacions canviants entre els cossxs i els modes de percebre. Un lloc de trobada, una pràctica d'escolta i sensibilització a través del con-tacte.

Els cossxs no són concebuts com a entitats fixes i separades, sinó que, com el clima, es consideren en constant canvi i trans-formació: les danses van co-sorgint com a camps dinàmics de potencialitats -físiques, emocionals, socials, atmosfèriques, poètiques …-.

Amb apertura cap a una intuïció vital, un estat receptiu, gairebé 0, afinant l'escolta, sorgeixen danses, visions, imatges en transformació que fonen l'armadura dels cossxs, mentre acollim aquelles cèl·lules rígides i memòries segellades que suren en el líquid del temps.