Monstruo + Tiempo
Monstruo_Laila Tafur
Fátima Miranda diu en una entrevista: "Reivindico el grunyit, el crit, el plor. Reivindico la condició presintáctica del llenguatge". Com ella, jo reivindico el monstre com a forma natural de la dansa.
Sóc Laila, això ho sé, però no sé què vol dir. Sé el que m'agradaria ser: lliure, completa, total. Sé d'on vinc en termes físics i geogràfics, Granada i la meva mare i el meu pare. Sortir d'aquí és molt difícil. No sé com se'm veu, m'ho pregunto de vegades. No sé què pensen de mi altres dones, potser una barreja de particularitat bonica i ser erroni. Sóc tímida i no sé portar-ho, de vegades em poso vermella i em fa molta ràbia, em pregunto per què serà. M'agrada anar sola però sentir-me sola em fa pena. Sóc Laila, mig nena, mig dona, mig home.
La dansa es produeix per la fricció entre el significat i la carn. Aquesta fricció crea forma, informa. Com Fátima Miranda, reivindico l'innombrable com estat natural de la dansa. El indefinit com a virtut, el deforme com a bellesa.
Vull explicar la història de com la carn escapa a ser nomenada.
Duració 55'
Tiempo_Nacho Cárcaba
El que està passant ara, ja va passar abans.
Temps, habitant en la pell, en els ossos, en allò que es mou dels uns als altres, habitant en la seva pell, en els seus ossos, en allò que els mou, a uns i a altres... descobrir un moment mentre altres comencen a córrer a la recerca del seu temps, que habitarà la seva pell, els seus ossos i es mourà... dels uns als altres.
Duració: 12'
Els solos Monstruo de Laila Tafur i Tiempo de Nacho Cárcaba es presenten dins de la línia de programació que anomenem Corpografies, centrada en les escriptures corporals i les narratives de la presència. Treballs de creadors que investiguen la capacitat del cos i el moviment per articular un discurs sensible, no verbal, on el pensament és acció i el cos és text.
Monstruo
Dames de companyia Janet Novás / Carmelo Fernández / Lipi Hernández/ Albert Quesada
Il·luminació Víctor Peralta / Carmelo Fernández
Vestuari Laila Tafur
Tiempo
Aquest viatge és compartit des de la seva creació amb Berta Vilarrasa i Laila Aledón.
Peça creada sota l'assistència coreogràfica de Laura Vilar, Ona Mestre i Quim Vilagran.
Agraïments a Ester Forment pel seu suport incondicional i amor per la dansa.
I a NunArt Creacions Contemporànies per donar-nos aquests espais i per moure des d'un altre lloc. A Elena Zendrera, Manfredi, Bea Vergés, Miquele, Chiara Beschizza, Matias Arismendi, Anna Garreta, Julia Piera, Dani Vazquez, Laura Saumweber.
LAILA TAFUR. Vaig néixer a Granada (1984), vaig ser estudiant d'intercanvi d'el departament de dansa a La Universitat d'Art de Reykjavik i La Politècnica de Lisboa i finalment em vaig llicenciar en Coreografia a l'Institut de Teatre de Barcelona. En 2017-18 vaig cursar el Màster MPECV de l'Reina Sofia i la Universitat de Conca, on comença el meu interès per la cançó i l'aproximació amateur a la producció de coneixement. Aquesta investigació continua en el PEI del MACBA des de fa un any, on la meva implicació amb el pensament crític ha crescut. Aquest estudi ha pres el nom de Carne de Canción fent conviure l'aproximació amateur a la producció sonora, amb l'ofici de ballarina professional en el que sí que predomina l'especialització i l'aspiració a la mestria. Paral·lelament i al costat de Alba Rihe, amb ajuda de TNT, CA2M i Graner, hem fabricat Cobalto, En solitario i molt de dansa contemporània existeixen: Mi Arma, un western flamenc; Susobras, el treball meta sobre la pròpia dansa; i Monstruo, fora mida el inominable, el abominable, indomesticable o salvatge. Amb Masdanza, Certamen Coreogràfic de Madrid, Graner, G.R.U.A, Sismògraf Escena Poblenou, La Caldera, Barceloneta, Leal Lav, Espaço do Tempo, ADF, s'han fet aquestes tres peces materialment. També he treballat per a Xavier Le Roy, Janet Novas, Jerome Bel, Albert Quesada, Carmelo Fernandez, Lipi Hernandez, Vero Cendoya i Taiat Dansa.
Més sobre Laila Tafur a La Caldera(Asturias, 1979)
Ballarí format en dansa clàssica, dansa contemporània i danses urbanes (Break dance i House Dance), amb experiència en teatre, arts marcials i arts visuals. Premi nacional de disseny 2015. Director i coreògraf de baró rat companyia de dansa. Segon lloc en el Certamen Coreogràfic Internacional Burgos-New York 2015 en la categoria de Hip Hop amb la peça "agafeu les roses mentre pugueu". Actualment amb la creació de la seva cinquena peça en companyia i amb el seu sol [Tiempo], mostrat en els festivals fisures 2017, Ressonància dansa tardor 2017, Hors Lits BCN i seleccionat pel Festival Ripollesdansa 2018. Com a intèrpret ha treballat en Òpera d'Oviedo, Òpera del Gran Teatre del Liceu, Sebastien Ramírez (Laboratori de creació), Lander Patrick i Jonas Lopes (salmó Fest) i Vero Cendoya.