22 set 2022

Pensamientos de una bailarina que comprendió el ritmo al mirar un cadáver

L'any 2014 vaig fer una obra íntima que partia de l'observació del cadàver, una peça amb què em vaig acostar al procés de descomposició del cos. Aquesta obra es va anomenar Soy una obstinada célula del corazón y no dejaré de contraerme hasta que me muera i va ser fruit de dos anys d'estudiar, d'escriure i confrontar el meu cos viu a un cos (el seu cos) sense vida. Sempre m'ha espantat no poder identificar-me amb el que he fet, per això no acostumo a mirar enrere. Revisar o revisitar em sembla temptar la malenconia, una amiga a la qual acostumo a esquivar tot el que puc.

Però Soy una obstinada célula del corazón y no dejaré de contraerme hasta que me muera partia d'un text escrit que no he canviat aquests anys, que m'ha estat esperant. Vaig voler prestar el cos a aquestes paraules perquè tornessin a sonar. Igual en els temps que vivim, aquestes paraules tornen a ser pertinents. Mai no hauria reprès aquestes reflexions sola, la meva amiga Luz Prado i el meu company Carlos Marquerie, em van acompanyar en aquest viatge.

Fitxa artística

Escritura y danza: Elena Córdoba

Música: Luz Prado

Iluminación: Carlos Marquerie

Técnico: David Benito

Pensamientos de una bailarina que entendió el ritmo al mirar un cadáver, es va estrenar a La Casa Encendida el 19 de juny del 2021 dins del Festival Domingo.

 

ELENA CÓRDOBA (Madrid, 1961). La seva obra es construeix a partir de l'observació detallada del cos, l'eix i la matèria del seu treball. L'any 2008 inicia Anatomía poética, cicle de creació sobre l'interior del cos humà, que comprèn obres i estudis de diferents formats i que encara s'estén en el temps. S'interessa especialment en l'acte humà de ballar, la seva necessitat i la seva pervivència social, a ell li dedica el projecte de recerca col·lectiva Bailar ¿es eso lo que queréis?, que desenvolupa juntament amb Ana Buitrago i Jamie Conde Salazar. També participa al col·lectiu anatòmic Déjame entrar i del projecte ¿Bailamos? per a la creació de grups de ball. Actualment, Elena treballa entre el cos i la botànica en el marc de Ficciones Botánicas, un projecte d'estudi i ficció al voltant del món vegetal i les lleis coreogràfiques.

LUZ PRADO (Màlaga, 1985). És música, violinista i performer. Treballa en allò escènic des del so i creu en la creació col·laborativa. La seva pràctica parteix d'un diàleg constant amb el violí i la trobada amb persones que posen en valor l'ésser i l'estar a través del folklore, el diy, el moviment o el soroll. Creix amb músics centrats en la improvisació com Wade Matthews o Julián Sánchez; expandeix el sonor amb artistes com Violeta Niebla, Nilo Gallego, Elsa Paricio o Silvia Zayas, i comparteix processos amb ballarines com La Chachi, Elena Córdoba o Carlota Mantecón.

Més sobre Elena Córdoba, Luz Prado a La Caldera

Dijous 22 de setembre, a les 20h

Entrada gratuïta amb reserva prèvia (aforament limitat)