27 mar 2022

Y pareceremos árboles

Trobada amb Elena Córdoba

Us proposem unes hores de trobada a la rebotiga de Ficcions botàniques, el projecte en què treballem des de fa uns anys. Prendrem cafè i compartirem lectures, estudis i pràctiques que ens acompanyen en aquest projecte que estableix vincles ficticis entre els nostres cossos i el món vegetal.

En aquesta trobada estarem Jesús Rubio, Cecilia Molano, Clara Pampyn, María José Pire i Elena Córdoba.

Ficcions Botàniques és un projecte que treballa creant unions fictícies entre el cos i les formes d'organització vegetal. Ens movem entre l'estudi i la ficció, entre les accions del cos i l'observació de la matèria. Una de les nostres eines és el microscopi, una altra l'estudi de l'anatomia, la tercera el ball.

A la primera obra escènica d'aquest cicle, Criaturas del desordren, el nostre cos habitava i es confrontava amb paisatges inventats a través de la mirada d'un microscopi. Ja se sap que les lents esborren els contextos i mirant-hi és fàcil reanomenar la realitat, o fins i tot reinventar-la.

En aquest procés que iniciem ara, ens decidim a estudiar el sistema nerviós, aquest complexíssim galimaties que ens permet moure'ns, ballar i pensar. Comencem abocant-nos al sistema nerviós per rastrejar-hi les idees de voluntat, d'impuls, de desig. Volíem investir el cos de tots els atributs que allò vegetal no presenta. Tot i això, estudiant el sistema nerviós descobrim cèl·lules amb formes vegetals, neurones arboriformes que s'unien formant boscos, arbres elèctrics on naixien aquestes voluntats i aquests impulsos que estàvem perseguint. En fi, vam veure unions, correspondències, formes compartides.

Aleshores ens apropem a la idea de jardí, aquest espai (mític) de reconeixement i harmonia entre el cos i allò vegetal. Imaginem que aquest equilibri de formes, espècies i matèries que busquem als jardins, en realitat és dins dels nostres cossos com un jardí d'interior, jardí anatòmic.

A Y pareceremos árboles, imaginem un futur en què els nostres cossos de ballarins, plens de voluntat i de desitjos, s'hauran tornat verds i seran arbres.

Ficicons botàniques som: David Benito, Ana Botía, Elena Córdoba, Carlos Marquerie, Cecília Molano, Clara Pampyn, María José Pire, Luz Prado i Jesús Rubio Gamo.

 

ELENA CÓRDOBA. Ballarina i coreògrafa, treballa a Madrid des de l’any 1990. La seva obra es construeix a partir de l’observació detallada del cos, eix i matèria del seu treball. Ha acompanyat el seu treball artístic d'una constant activitat com a pedagoga enfocada a diferents formes de comprendre i practicar la dansa. L'any 2008 inicia Anatomia poètica, cicle de creació sobre l'interior del cos humà, que comprèn obres i estudis de diferents formats i que encara s'estén en el temps. Ha contribuït a la creació dels col·lectius de recerca i pràctica artística, Bailar ¿es eso lo que queréis? i Déjame entrar. Durant diversos anys va ser artista resident al Teatre Pradillo.

 

Més sobre Elena Cordoba a La Caldera

Diumenge 27 de març, de 17h a 20h

Inscripcions tancades