Alexandra Laudo

ALEXANDRA LAUDO. Sóc comissària d’art. En els darrers anys, he explorat la possibilitat d’introduir l’oralitat, la peformativitat i la narració en la pràctica curatorial, a través de projectes híbrids situats entre la curadoria, l’escriptura i la performativitat. En el marc d’aquesta recerca he desenvolupat les conferències performatives An intellectual history of the clock, estrenada a Malongen-Nordiska Konstförbundet en el programa CuratorLab (Estocolm), i presentada a diversos centres d’art i festivals europeus; How to observe a nocturnal sky, estrenada al centre d’art Collective (Edimburg), i presentada al Centre d’Art Fabra i Coats en el marc del Festival Loop i al Teatre Lliure en el cicle Katharsis; FOC, co-creada amb Tanit Plana i Moon Ribas (MAC, Mataró); i Darrere els ulls, davant l’esquena, estrenada al centre d’Art Martistany. Alguns dels altres projectes curatorials que he desenvolupat en els darrers anys són l’exposició Ella, l’ull, el dit, la mà (ADN Galeria, Barcelona Gallery Weekend), Repenjar-se en un raig de sol oblic (p4stura.net, Art Nou), A Treaty on Coffe and Sleep. Instagram 24/7, (entorns digitals del festival A Matter of Indigestions, Amsterdam), Una certa foscor (CaixaForum), La possibilitat d’una illa (Espai 13, Fundació Joan Miró). També he realitzat els videoassajos Todas las pantallas oscuras i No hay camino, juntament amb Albert Alcoz, i he estat una de les comissàries del podcast Quasi Veu (Xarxa de Centres d’Art de Catalunya).