EL POLLO CAMPERO, COMIDAS PARA LLEVAR. CRIS CELADA

Profile picture for user el_pollo_campero_comidas_para_llevar._cris_celada

EL POLLO CAMPERO, COMIDAS PARA LLEVAR neix al març de 2012 i mostra una primera aproximació del seu treball mesos després en els IN-FORMALS de La Poderosa (Barcelona, ​​novembre 2012). A partir d'aquí, la companyia continua investigant i realitzant diferents proves escèniques fins que estrena la seva primera peça completa titulada SEKVANTARO. PIEZAS CODEPENDIENTES DE DURACIÓN RELATIVA EN LAS QUE LAS ACTRICES INTENTARÁN NO HACER TEATRO en el marc de el festival internacional de nous investigadors escènics V CENIT (TNT-Atalaya), on reben el premi a el millor espectacle. Després d'això, actuen en diferents festivals, entre ells el ACT Festival, on també reben el premi a la millor direcció. Paral·lelament, reben el premi a el millor espectacle revelació en els II Premis Andalusos de Teatre. Giren amb aquest primer espectacle per diferents sales i festivals (GREC-Antic Teatre Barcelona, Escena Abierta-Burgos, Festival InTacto-Vitoria, FRINGE-Matadero de Madrid, Festival Fronterizo-Santander, Ateneo MuchaVida-Madrid). El 2016 estrenen la seva segona peça LAS ACTRICES SIEMPRE MIENTEN, en el marc del Festival Salmôn. Reben el Premi del Públic en FITT Noves Dramaturgies, Tarragona 2017. Participen en el Festival Flare, Manchester, i en Cena Cumplicidades, Recife, Brasil. Són seleccionades per a la gira de Circuito de Salas Alternativas 2017. Acaben de presentar el seu tercer treball, de títol PARECER FELICES, al Festival TNT-Noves Dramatúrgies (2018) i al festival Salmon (2019).

2021
Residències en xarxa

EL FUTURO

Aquest projecte neix d'una pregunta, ¿com serà la vida d'aquí a 100 anys, 1000 anys?. I d'una certesa, si no puc imaginar-ho, no existirà, o el que hi ha d'haver em deixarà totalment de costat. I si només puc imaginar un futur àrid i despersonalitzat, un futur individualista on les persones sentim que no tenim res més a fer, potser és això el que em trobi a la volta del calendari. Perquè estem ubicades en la distopia, herència de tota la ficció que hem consumit. Els nostres referents en ciència ficció solen dibuixar mons difícils de viure. Plantejar-me el futur comporta un exercici d'imaginació, també de projecció. Una cosa semblant al que faig amb el passat remot que només he conegut a través de la història que m'han explicat, que també és fragmentada, subjectiva, i relatada pels guanyadors dels grans polsos de la història.

Amb el suport de La Caldera, estic desenvolupant El Futuro, manual de instrucciones, un document textual serà lliurat a l'audiència que acudeixi a la presentació. Un programa de mà-manual d'instruccions que serà llegit pel públic en un espai escènic concebut per imaginar / evocar. Em proposo l'escriptura d'un text que es completi al cap de l'espectador / lector. També la construcció d'un espai escènic que dialogui amb l'audiència i la proposta textual. Un lloc on llegir, cadascuna al seu ritme, però totes juntes en el mateix espai. El contingut del Manual d'Instruccions convida a la 'intromissió' i a la coautoria del lector.