Irene García / La Quebrá

Profile picture for user irene_garcia

Llicenciada en dansa clàssica en el Conservatorio de Murcia. Estudia periodisme en la Universidad Complutense de Madrid (2005-2008). I conclou el Grado Superior de Coreografía entre el CSD María de Ávila i l'Institut del Teatre de Barcelona (2015-2019).

En 2006 comença la seva carrera com a ballarina clàssica a Madrid, amb la Compañía Arte 369, interpretant rols dins del cos de ball i ballarina solista a Giselle, D. Quijote, Nutcracker, Les Sílfides, Soiree Clásica.

Després de 5 anys com a ballarina clàssica rep una beca d'estudis de 2 anys al CAD, Centro Andaluz de Danza sota la direcció de Blanca Li. Allà abandona les puntes per començar els seus estudis en dansa contemporània i en menys d'un any i mig, aconsegueix el seu primer treball amb la Cía Cienfuegos Danza (València).

Des del 2008 treballa i col·labora en diversos projectes i empreses com a artista freelance: Cienfuegos dance (València), Staatstheater Nuremberg (Alemanya), Hrisikhesh Dance (Índia), Alexandra Rauh, Steptext (Alemanya), Montón de Paja y Trigo (Barcelona), Sibera-Paloma Muñoz (Barcelona).

Dedicada a la creació i a la docència, compagina el treball de direcció i coreografia amb feina de producció i distribució de la Cía La Quebrá  amb la seva faceta pedagògica. Interessada especialment en l'apropament al públic de la dansa contemporània, a través de propostes que combinen humor i proximitat. Creant a més a més, accions que permetin la comprensió de la dansa com a mitjà de comunicació, de reivindicació, d'empoderament i de cohesió social, emocional, intel·lectual i una declaració d'intencions i valors.

Des del 2018, es fa càrrec del projecte Muévete Parkinson en col·laboració amb la Asociación Murciana de Parkinson On - OFF i l'Associació Catalana pel Parkinson - ACAP. Projecte becat per la OAEA.

2018
Residències en xarxa

Get no

Treball final de l'alumna de coreografia i interpretació del CSD, Irene Garcia

Get No és una peça sobre la satisfacció i els avions. El panell d’avisos indica que l’avió és a pista, mentre els passatgers encara esbrinen el misteri de les falgueres al voltant de l’aeroport. Al vestíbul, els peus recorden gairebé per encanteri una mena de ziga-zaga que en alguna ocasió havien dibuixat al terra, un vaivé que és com una pregària i alhora és com estrènyer el cor amb un drap humit. Get No gira al voltant de certs detalls com aquests, de certs instants poètics copsats enmig de la fredor dels aeroports, i també d’aquell batec que es produeix de vegades just abans d’acomplir-se un desig.

Residència en col·laboració amb el Premi Institut del Teatre 2018.