Iver Zapata, malén iturri
Iver Zapata és creadore i investigadore en arts vives. Actualment investiga sobre els cols infiltrats en les teories queer i ecofeministes, imaginant altres maneres d'estar al món. Des de l'experimentació vol qüestionar els límits narratius i dramatúrgics del cos, i els creatius potencials de la investigació, la pràctica i els nous formats. Paral·lelament, desenvolupa projectes artístics que posen en diàleg ciència i arts del cos, per acostar-se a un coneixement experiencial sobre els diferents llenguatges i informació que es comparteixen als sistemes i ecosistemes.
Iver és graduade en Bioquímica per la Universitat de Múrcia (2017), i en Coreografia al Conservatori Superior de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona (2022). Forma part del projecte Cascades que vol mobilitzar nous contextos de recerca i transmissió a Barcelona. També és integrant de Las Cosas, grup de performers que neix després de la col·laboració amb Maria José Arjona a MACBA, i recolzat per galeria The Over. Comisariade per La Poderosa i Festival Sâlmon, desenvolupa el seu projecte "Una Cosmología sobre el Ablandar". El 2024 és resident a La Visiva amb un projecte de desenvolupament metodològic entorn del moviment en grup i comportament cel·lular. Al costat d'Agustín Ortiz realitza diversos treballs relacionant ciències, arts i mirades queer, presentant a Centre d'Arts Santa Mònica, Centre d'Arts Maristany i Biennal Ciutat i Ciència 2023, on van col·laborar amb la Facultat de Biologia de la UB. Al costat de la ballarina Glòria Ros i la pianista Clara Lai, recolzades per espai cultural NyamNyam, fan una investigació al voltant de la improvisació en la llarga durada, "Querer Tiempo". Balla i col·labora amb artistes com Aimar Perez Galí, Quim Biga, La Taimada, Xenologia o la SADCUM.
malén iturri morilla. Artista i investigadora, desplega la seva curiositat al voltant de les pràctiques de sensibilització des d'un enfocament somàtic. La seva pràctica artística i pedagògica prem des de la recerca d'imaginaris col·lectius sensoperceptius, al voltant de la vida com a estat relacional continu entre éssers més que humanes. Investiga i acciona en els àmbits de l'estudi del moviment, la improvisació i la creació escènica alhora que se submergeix en experimentacions sòniques amb el projecte mímbere.
És Educadora del Moviment Evolutiu Infantil (IDME) i Educadora Somàtica del Moviment (SME) per l'escola de Body-Mind Centering®, graduada en Belles Arts per la UPV, egressada del Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (UCLM-ARTEA-MNCARS ) a Madrid i del Màster Universitari en Estudis Culturals i Artístics amb perspectives Feministes i Cuir [MUECA] de la UMH. Actualment es troba desenvolupant la seva tesi doctoral dins del Programa de Doctorat en Art de la Facultat de Belles Arts (UPV), al voltant de l'educació somàtica i ecoambiental com a via cap a les pràctiques artístiques encarnades.
Êttupendô Deliriô
Êttupendô Deliriô és un procés de recerca que dóna una nova aproximació a Una Cosmología sobre el Ablandar, un projecte d'Iver Zapata. Aquesta nova investigació compta amb les corpes de malén iturri i Iver.
Partim dels deliris, els estats de la percepció alterats i les visions d'altres mons i cossos que les vivències cuir entreveuen. Estovar el seny ens pot oferir la possibilitat d'entendre altres maneres de ser i estar, de relacionar-nos i cohabitar.
Això pretén bregar amb la incomoditat davant de les formes que l'home modern occidental ha imposat per relacionar-nos amb el món, l'entorn, amb les coses que ens envolten i amb les que convivim.
Estovar la mirada. Entendre altres coses a les coses. Els llenguatges de la matèria que es frega. Els sistemes inconscients que parlen duna altra vida en això que es toca. La vida que compta amb el(s) mort(s), amb altres cosos, amb altres temps. Allò que coneixem sense saber i allò que desitgem sense conèixer. Els corps en transició. Les visions. Els mons dels seus deliris.
Una Cosmología sobre el Ablandar, va iniciar gràcies al suport de La Poderosa, possibilitant-ne la conceptualització i diverses formes de materialització. Ara, a La Caldera, amb Êttupendô Deliriô volem trobar els llocs poètics del cos que aquest desplegament teòric ofereix: entrar en joc amb els mons suggeridors, incerts i gairebé impossibles dels que parlem; els estats perceptius i somàtics que es requereixen per obrir altres possibilitats de ser-hi i relacionar-se; i dirigir-nos cap a una acció i una imatge que es precipiten a l'expansió, a la multiplicitat de ser o deixar de ser. L'aproximació a la investigació és des del desenvolupament de pràctiques diverses que suposin un lloc d'experimentació constant, entrant sempre en relació amb allò desconegut, allò impredictible i l'adaptació constant del cos.