Laila Tafur
LAILA TAFUR. Vaig néixer a Granada (1984), vaig ser estudiant d'intercanvi d'el departament de dansa a La Universitat d'Art de Reykjavik i La Politècnica de Lisboa i finalment em vaig llicenciar en Coreografia a l'Institut de Teatre de Barcelona. En 2017-18 vaig cursar el Màster MPECV de l'Reina Sofia i la Universitat de Conca, on comença el meu interès per la cançó i l'aproximació amateur a la producció de coneixement. Aquesta investigació continua en el PEI del MACBA des de fa un any, on la meva implicació amb el pensament crític ha crescut. Aquest estudi ha pres el nom de Carne de Canción fent conviure l'aproximació amateur a la producció sonora, amb l'ofici de ballarina professional en el que sí que predomina l'especialització i l'aspiració a la mestria. Paral·lelament i al costat de Alba Rihe, amb ajuda de TNT, CA2M i Graner, hem fabricat Cobalto, En solitario i molt de dansa contemporània existeixen: Mi Arma, un western flamenc; Susobras, el treball meta sobre la pròpia dansa; i Monstruo, fora mida el inominable, el abominable, indomesticable o salvatge. Amb Masdanza, Certamen Coreogràfic de Madrid, Graner, G.R.U.A, Sismògraf Escena Poblenou, La Caldera, Barceloneta, Leal Lav, Espaço do Tempo, ADF, s'han fet aquestes tres peces materialment. També he treballat per a Xavier Le Roy, Janet Novas, Jerome Bel, Albert Quesada, Carmelo Fernandez, Lipi Hernandez, Vero Cendoya i Taiat Dansa.
Carne de canción
El ball és el meu ofici, la cosa que jo practico, on aspiro a certa mestria. La dansaire experta desitja l'aparició d'una forma en un cos, balla al peu del canó d'una o altra possibilitat. Es mou entre l'abundància i la falta, amb tot, la chicha i la ficció. Aprèn a sostenir-se en l'en la desestabilització. En la trobada amb la cançó, la dansaire es llança també al que encara no produït però des d'una lògica encara més distant. És una agosarada, fa com si sí sabés i ho aconsegueix fer. Com l'ignorant de Ranciere, titila entre el saber i el no saber colant-se en tots dos, barreja coses estant atenta als afectes i la seva brúixola és el plaer contingut en el fer. D'aquesta manera qualsevol pla o teoria és susceptible de ser actualitzat per la pràctica, mantenint-se sempre encara per definir.
La dansaire-cantant es torna audaç en el seu estudis de erudita ignorant, si la vida crida ella canta la cançó de la fricció entre formes i les forces, entre la carn i el significat, entrant en la potència de el tutti froti, clamant la urgència per trobar altres pràctiques i altres maneres de produir coneixement, esquerdar els estatuts i disciplines gràcies a allò que està a l'abast de la mà, sostenint-se en el joc i el plaer.
2016
Cúmul
Cúmul és un treball que sorgeix de la curiositat per la formació de figures geomètriques, en concret figures relacionades amb els fractals.
Estudiant aquestes formes, hem identificat certs patrons i rols. A partir d’aquests rols, hem creat el nostre propi codi, el qual, traslladat al cos i al moviment ens ha donat un llenguatge compositiu específic.
Profunditzant el concepte dels fractals arribem a descobrir l’espiral de Fibonacci i en conseqüència la Successió de Fibonacci, en la que basarem el nostre treball.
Decidim desenvolupar una sèrie d’estratègies i jocs al voltant d’aquesta successió. Creem una sèrie de normes molt estrictes que a través del seu engranatge passen a ser el nostre propi llenguatge.
