Complete Revolution és una volta completa. Una rotació sobre el nostre propi eix per tornar al punt de partida inicial. L’inici i el final són el mateix, però el recorregut és vast, planetari, universal, ho abasta tot. La rotació es converteix en un símbol d’expressió humana i un vestigi dels orígens del folklore. Parteix d’un mateix, però pretén interpel·lar a tothom. A Complete Revolution, miro cap a les meves arrels colombianes per crear una peça on la rotació és l’eix vertebrador. A vegades, des de la simplicitat d’un joc infantil iniciàtic; altres vegades, des del virtuosisme de les danses tradicionals colombianes. Fins i tot també des de la festivitat, el bullici i l’exhibicionisme del carnaval. Perquè la rotació també és mostrar-se, obrir-se als altres, despullar-se. Amb un gest senzill però contundent, Complete Revolution aspira a abastar-ho tot: la nena que juga, la dona que balla i la mare que gira el cap per buscar el punt inicial, el detonant, l’origen.

Complete Revolution sorgeix com a resultat de les experiències acumulades durant el treball en 360º, una peça de dansa de 20 minuts concebuda per a espais no convencionals o a l’aire lliure. El meu objectiu és submergir-me en la creació d’un solo de dansa que presenti una proposta físicament arriscada i radical. Aquest nou projecte se centra a desenvolupar un llenguatge lumínic que complementi el treball físic, enfocat en el gir com a eix central. El meu objectiu és que, juntament amb el disseny sonor i el de vestuari, s’intensifiqui l’estat hipnòtic al qual vull transportar el públic.

La meta és aprofundir i desenvolupar els mateixos temes i elements dramatúrgics per donar vida a un espectacle escènic de 40 minuts. Prenent com a punt de partida la premissa de 360º, busquem crear una experiència completament nova tant per a la intèrpret com per al públic. En aquesta nova aventura artística, reiterem la nostra convicció en la importància de treballar en un entorn controlat i potencialment màgic com la caixa escènica, que contribueixi a radicalitzar i transformar encara més una idea aparentment senzilla, com la d’emprar un mateix moviment per part de la ballarina al llarg de tota l’obra.

Orama vol ser una barreja "impossible" en un escenari de fantasia, sentit de l'humor i un toc d'esperança. Una desfilada progressiva cap a la capacitat de transformació i el crescendo. Ens acostarem al drama del desarrelament què ens ha portat la societat actual en què la solitud, la indefensió i el buit apareixen com els seus principals trets d'identitat.

Internet i les xarxes socials, presents en la nostra quotidianitat, ara ens envaeixen i es constitueixen en (pràcticament) l'única via de connexió amb l'exterior. Actualment, hem comprovat que no necessitem el cos gairebé per a res, ni tan sols per al desig i amb prou feines per treballar. Quin serà l'impacte específic i l'empremta que les noves tecnologies deixaran en l'essència i sensibilitat de l'ésser humà? Al cos, que fins ara definia la nostra humanitat i sobre la qual s'assentava la condició d'homínids? Quin destí li espera?

D'altra banda, podem considerar que la situació de les societats s'assemblen, cada vegada, a aquests "no llocs", on l'individu, encara en el seu propi territori, es troba cada vegada més desplaçat, més estrany. Vivim movent-nos entre "sales d'espera" envoltades d'imatges que evoquen llocs paradisíacs que, la gran majoria de les persones, mai arribaran a conèixer. "No llocs" als quals la multitud mai podrà accedir. Cap a on ens dirigim, doncs, individual i col·lectivament?