ESTO

ESTO (escoltant TentaculandO) és una caminada que comença a succeir a finals del 2019 a partir d'un pressentiment d'Itxaso Corral Arrieta acollida i tonificada amb afecte per Óscar Dasí i l'equip de La Caldera, més tard cuidada i expandida per Adaline Anobile, Alba Feito, Carolina Campos i Lara Brown.

ESTO apareix per realitzar un seguiment dels processos de creació d'algunes de les artistes residents de La Caldera, intentant recollir els sabers, sovint difícils de nomenar o traduir en paraules, que apareixen a l'interior d'aquests processos. ESTO pren forma de trobades, passejos, buits, temperatures, mails, converses al parc, instants, llums, jerseis, cartes, menjars, llunes, descansos, fluxos i fluids, dibuixos, silencis... Espais temps en què practicar les escoltes, entretejernos, invocar contorns de possibles espais sensibles en els quals potser connectar amb els 'meollos' de l'assumpte. Quins 'meollos'? Els 'meollos', les substàncies, els cors, els cabdells, les medules, les entranyes... Si parlem de pràctiques, de metodologies, d'investigacions en arts vives: el que està allà movent-se, fluint, intersostenint-se, impulsant el desig, calentános, mantenint-nos vivesvives, en vida.

ESTO és una conversa, un exercici d'estar venint, de trobar-nos, de deixar-se fer, de fiar-se, de compartir un altar, un intent de transmissió, d'aparèixer, de fer clic. ESTO és estar fent aquesta pregunta mentre s'està en això: estic en això, en quin? en ESTO, i què és ESTO, ja que el que va succeint insistint en aquest estar. ESTO é um segredo partilhado, uma Coleção de petites oferendas, um terreny baldio habitat. ESTO apareix com alguna cosa perquè se li presta atenció: és una pràctica constant que potser té una estructura però que s'ha fet per si sola, sense respondre a un dogma estructural de com s'han de fer les coses, aquestes coses de l'art, de la creació. És una acció pensant, un pensament actiu, és sostenir la naturalesa d'aquesta pràctica, ser-li fidel a aquesta naturalesa. ESTO is an open-ended invitation, with the intention to have no other intention than to open a common frame and see what this can hold (and support and sustain this). The frame says that we are already on our way. ESTO does not ask where we are going, or if we are going somewhere, but looks at what happens on the way. It says something about the friendships and alliances we have-in life, in work, in creation - with people, thoughts, matter, beings, etc. and how they are articulated, some more loosely than others, some more urgently than others, and how they travel with and through us. There is something discrete de usuaris precisi about the frame, because it has to hold this fragile and powerful quality of what can shift at any Moment but that is nonetheless fonamental to how we relati to things, thoughts, beings etc.). ESTO could have been entirely different and it would still be ESTO.
Adaline Anobile, Alba Feito, Carolina Camps, Itxaso Corral Arrieta, Lara Brown.

* Com a part final d'aquesta primera aventura de l'ESTO, hem construït juntes 01:00 Publicació màgic-risográfica en què intentem compartir part del que hem viscut, del que s'ha après, del que se'ns ha emergit, però sobretot en la que intentem que el AIXÒ segueixi succeint per a altres, en altres direccions, en altres formes i dimensions.

Il·lustració d'Alba Feito