Los detectives

Profile picture for user Los_detectives

LOS DETECTIVES neix com un col·lectiu a partir de la trobada entre quatre treballadores de les arts escèniques: Mariona Naudin, María García Vera, Marina Colomina i Laia Cabrera. A partir d'aquesta primera trobada, les quatre intèrprets decideixen crear la seva primera peça, Kopfkino i decideixen continuar treballant conjuntament. Els seus projectes sorgeixen de la col·laboració i d'un laboratori amb normes pròpies que fomenten constantment l'intercanvi dels rols entre les intèrprets, i de què neix un estil d'escriptura orgànica i fresca. El resultat podria definir-se com una "coreografia teatral" o "una dansa dramaturgizada", encara que realment el més important és el que es produeix en una escena essencialment viva.

2021
Residència de creació

Concrete Matter

Concrete Matter és un projecte sobre cossos concrets: els nostres i els de les nostres mares. És una recerca al voltant de la dansa, del plaer i del vincle materno-filial. És ballar amb les nostres mares per plaer. Construir una polisèmia corporal que es genera a partir de la trobada entre els nostres cossos a escena. Parlem del desig i de la seva abstracció, que es fa palesa en el fet d’estar juntes, de ser un cos. Parlem del present radical de moure’ns a una, de cuidar-nos i carregar-nos les unes a les altres. De com el fet coral i el personal col·lideixen entre sí. De com desfer-se i de com ser carn.

MARES I PLAER. En el nostre tercer treball volem parlar del plaer, i hem escollit fer-ho amb els nostres referents femenins més propers: les nostre mares. Totes elles nascudes entre l’any 51 i el 58, pertanyen a una generació que es troba a cavall entre la dictadura i la democràcia. Una generació de canvi de paradigma en el nostre país en tots els sentits i a molts nivells, en especial sobre el paper de les dones a la societat espanyola. Ara que ens trobem en un moment de canvi radical pel que fa a la política dels cossos, ens sembla pertinent posar èmfasi en aquest contacte pell a pell, en el plaer de tocar-se, en la gramàtica del tacte amb les dones amb qui un dia vàrem ser un únic cos. Per altra banda, posant al centre la pell volem reivindicar també allò intangible i improductiu: posar damunt la taula l’univers dels afectes i el seu paper crucial en qualsevol societat humana, fer-lo motor de reflexió col·lectiva i així denunciar l’oblit a què el sotmeten qui ens governen. Fer apologia de tota aquella informació que es transmet sense paraules. El plaer que reivindiquem no té a veure amb un producte que hom pot consumir, ans al contrari: no volem fer-li el joc a la pornografia que pretén traduir els nostres cossos en mercaderies i productes, sinó recuperar el sentit oblidat que conté el plaer més enllà de l’orgasme, del fet sexual. Reivindicar una reescriptura d’allò eròtic; reescriure la gramàtica del plaer de tocar-se i d’estar juntes en aquesta època en què ens asseguren que la nostra supervivència passa per no tocar a qui estimem. Una època que ens empeny a no estar juntes, a la desconnexió amb les que tenim afinitat dins d’un món apartment hiperconnectat.  

Desenvoluparem pràctiques físiques i corporals el motor del qual serà el plaer. Utilitzarem el moviment per a investigar el cos concret, el de les nostres mares com el nostre. Volem explorar de quines maneres aquest cos concret pren forma, quins significats fa emergir i quines subjectivitats es fan presents.

2018
Residència de creació

Las cosas se rompen, la gente se muere

Las cosas se rompen, la gente se muere és la continuació del nostre últim treball Kopfkino, una peça escènica coreogràfica que tracta el poder de les ficcions en els nostres cossos quotidians i que treballa des de la corporalitat en un estat cru, des del discurs del gènere en el cinema i l'anàlisi diacrònic dels cossos cinematogràfics femenins dels últims cinquanta anys.

Mentre que a Kopfkino ens encarnàvem en cossos ficcionals que ens servien com a motor d'acció de la peça, a Las cosas se rompen, la gente se muere subvertirem l'ordre i partirem dels nostres propis cossos i biografies per a desplaçar-nos a l'edat mitjana precapitalista i establir des de la mirada diacrònica, una revisió del present. Partim d'aquest interès pel període medieval, de les místiques i precapitalistes societats per a generar els materials escènics. En la recerca i creació d'aquests tindrem molt en compte els nostres backgrounds personals que abasteixen diversos àmbits d'estudi com són l'antropologia, les belles arts, el cinema i naturalment, l'escena.