Amebas són Laura Alcal Freudenthal i Irene Vicente Salas. Un videopodcast escènic a on dues artistes escèniques millenial conviden a dues artistes escèniques (frustrades o no), a parlar de drames, wannabe’s i estratègies compositives. Un format d’entrevista escènica en el que a cada capítol sorgeix un micro-espectacle guionitzat per les anfitriones i resolt i performat per les convidades.

Laura Alcalà Freudenthal. Hiperactiva since 1989, sempre està maquinant alguna cosa. Ha treballat com a ballarina amb Pere Faura, Roberto Olivan, Vero Cendoya i Àngels Margarit. Com a assistent de direcció amb Rootlessroot, Vero Cendoya, Àngel Duran, La Campistany. Co-funda la companyia La Súbita amb l’Emma Riba. Treballa molts anys per Conarte en projectes educatius. Col·labora amb el projecte nilak. És professora de dansa al Grau en Arts Escèniques de l’ERAM. Ha creat bastants shows. El seu últim solo és POP, un monòleg de dansa que ha escrit amb la Irene Vicente Salas. Vol fer més projectes randoms, ser directora de moviment, fer de creativa i fer un podcast amb la Irene.

Irene Vicente Salas. Hiperactiva since 1990. Treballa de productora amb Àlex Rigola i La Conquesta del Pol Sud. Ha creat quatre espectacles propis coproduïts per el Festival GREC, l’Antic Teatre, el Festival TNT i la Nau Ivanow, ha fet de dramaturga i ajudanta per gent com Alba Pujol, Àlex Rigola, Carlota Grau, Lali Álvarez i Evelyn Arévalo. Ara vol fer podcasts i creu i confia en el més enllà i el seu poder. Va estar a punt de començar un doctorat però no ho va fer. La seva obsessió com a creadora escènica passa per trobar la manera d’explicar la Història de l’Art a través del fet escènic. Funda la companyia Pelipolaca i li canvia el nom perquè li fa vergonya. Ara es diu La Reina Alcalde. Sempre ha volgut escriure una novel·la. En té cinc de començades i no passa de les dues pàgines. Mentre escriu aquest dossier, respon whatsapps i mails de cinc mil coses diferents, ocioses i laborioses al mateix temps.