Botanografías Callejeras

Itxaso Corral Arrieta

Botanografías Callejeras proposa un espai sobre el temps vegetal i la nostra vida en inevitable immersió atmosfèrica. En les temporalitats que el confinament ha intensificat, la meva relació amb l'oxigen s'ha tornat hiperpresent, aquesta consciència de pols, de flux constant: respirar l'acció que ens connecta amb allò viu, respirar la més gran de les arts vives. El que inspirem a cada moment no és més que el producte del metabolisme del món vegetal, sense aquest residu del seu existir, simplement no estaríem vives. En aquest estat d'inevitable immersió en l'oxigen atmosfèric, d'inspiració en el vegetal, la solidesa de les nostres carns i les nostres presències suavitzen els seus contorns, estem gasoses, en intercanvi constant, intersostenidas, som gas, pols còsmica, gas interestel·lar.

Botanografías Callejeras va néixer com a part del projecte col·lectiu 21 Personae dins de l'exposició Al descubierto o a escondidas de Raqs Media Collective al Macba, una investigació sobre formes de trobada, sobre formes d'estar i fer juntxs a la ciutat, activant maneres de detecció de terrenys bellugadissos, sediments disposicionals i potents escenaris de vida. Després d'aquest projecte, segueixo treballant en aquestes botanografías a partir de la pregunta 'pensem més enllà de l'món que l'ésser humà pot percebre?' desenvolupant una investigació performativa i d'escriptura en companyia d'aquestes plantes i les seves savieses. Elles estan molt vives, es mouen, perceben, interactuen amb el món a través del seu cos físic i ens recorden que el cervell no és l'únic centre de producció d'intel·ligència.

Durant aquest trencament temporal del confinament, el brot vegetal en les ciutats ha estat molt intens i m'ha animat a insistir en aquestes pràctiques de la trobada amb altres formes d'allè viu que mostren una perseverança, una senzillesa i un atreviment que emociona només de veure-ho. Sortir a passejar, trobar-se amb les plantes i dedicar temps a les cal·ligrafies ha suposat una pràctica respirada que em dóna calma i m'ajuda a recuperar sentits del que significa estar viva. A través d'aquests passejos, fotografies i cal·ligrafies vaig contornejant una cartografia de la botànica inesperada a la ciutat. Éssers vegetals que brollen esquinçant el ciment, aprofitant escletxes despistades es colen i troben les maneres de tirar endavant, apareixent on menys se les espera, on sembla que haguéssim eliminat tota possibilitat per altres vides que no siguin les humanes. Descarades plantes asfalteres que ens regalen les seves aparicions radicals quotidianes i les seves supervivències d'intel·ligències extraterrestres. Botanografías callejeras o una bona ocasió per preguntar-nos per altres formes d'estar vives sobre la superfície terrestre.