Brut Nature'21

Anabella Pareja Robinson
GABRIELA HALAC
LLUC MAYOL PALOUZIÉ
MAÏTE ÁLVAREZ
nyam nyam
SARA GEBRAN

ANABELLA PAREJA ROBINSON. Mexicana resident a Barcelona des del 2017. Penso les meves pràctiques/investigacions fluint entre els coneixements d'allò humà i allò no-humà, celebrant que som Natura i intentant vibrar amb el Cosmos. I les desenvolupo i comparteixo en l'àmbit de les Arts Vives i l'Escriptura. Del 2017 al 2020 vaig formar part del Col·lectiu ARTAS de La Poderosa, que em van acollir per treballar la meva última peça La Forma i amb els que vaig començar una investigació que continuo a data d’avui: Water my dances, water my thinking. Juntament amb l'artista basca Itxaso Corral Arrieta, hem creat un espai de recerca anomenat Hemos perdido el Cosmos on ens trobem buscant pràctiques que ens ajudin a desenvolupar petites habilitats per realinear-nos, i per ara han aparegut les publicacions HECHIZO, LARVA i FÖSIL.

GABRIELA HALAC. Argentina, 1972. És artista, escriptora i editora. El seu treball se situa en el camp de la lectura-escriptura com materialitat, performance i instal·lació. Les seves peces es desenvolupen en el temps estès dels dispositius relacionals, la generació de diàlegs, la invenció d'arxius, l'apilament de col·leccions i es desplaça cap a narracions instalativas. El seu treball reflexiona sobre els dispositius editorials com màquines de memòria i fàbriques convencions. Els seus projectes són exposats en museus, espais de memòria i centres d'investigació artística de l'Argentina i Mèxic. És autora de llibres de poesia i dispositius editorials de producció d'obra entre els quals es troben: Espacios Revelados. Prácticas artísticas en territorio (amb la Fundació Siemens Stiftung, Goethe-Institut Mexiko Cultura Jalisco), El Libro agotado (Residència La Fruita de el Drac Ascochinga -València 2018-2019, ACE), La biblioteca roja mexicana (Museu Universitari de l'Xop 2018), La biblioteca roja, Visitas a la Perla. Ensayo sobre lo que no desaparece (Residència Phronesis Criolla -2011) Des-montaje (ExTeresa Art Actual 2013), entre d'altres. Porta endavant des de 2003 el laboratori editorial Edicions Documenta / Escèniques, un projecte enfocat a l'edició com a pràctica artística contemporània on ha editat llibres propis i d'altres artistes, realitzat residències i produït el seu propi camp d'experimentació, tant en la producció de publicacions com a la circulació i posada en escena de les mateixes.

LLUC MAYOL PALOUZIÉ. Activista cultural amb una extensa experiència en el desenvolupament de projectes pedagògics i artístics i editorials tant des d'iniciatives independents (Saladestar, La fanzinoteca, ArtDoules, L’Automàtica, etc.) com des de múltiples programes i institucions públiques a diversos països. Actualment impulsa i forma part activa de l'equip de La Figuera _ Massa Salvatge (València). Sempre ha estat involucrat activament en processos col·lectius d'activisme cultural, polític, de treball en xarxa i cooperatiu. És llicenciat en Belles Arts i té un màster oficial en Arts Visuals i Educació (UB). És docent al Grau d’Arts de la UOC i col·laborador habitual de programes formatius de diversa índole. 

MAÏTE ÁLVAREZ és coreògrafa i artista visual que viu i treballa a Brussel·les. El seu treball explora la porositat de les correspondències entre dansa i disseny gràfic. Ella veu la coreografia com un espai per a l’escriptura de cossos i veu, en la imatge i l’escriptura, la pura potencialitat del moviment. A través d’aquestes preguntes, va presentar dues primeres exposicions individuals, Paraboles Chorégraphiques, al FRAC Grand Large el 2014 i després al Centre Chorégraphique National d’Orléans el 2016. Formada originalment en disseny gràfic a la Haute École des Arts du Rhin-École Supérieure des Arts Décoratifs de Strasbourg (DNSEP, 2012), té un màster en arts performatives i coreogràfiques a l’Académie Royale des Beaux-Arts de Brussels (ISAC) que va guanyar el 2018. Va desenvolupar la seva primera creació coreogràfica, STELLA (premi de la ciutat 2018), després va escriure i editar la seva tesi de recerca Atlas de Nuit en què desenvolupava la qüestió de l’interval entre dansa i escriptura en coreografia. Aquest enfocament cosmològic i poètic de la coreografia constitueix el nucli central de la seva investigació actual, presentada en forma d’exposició individual al FRAC Provença-Alps-Costa Blava (setembre de 2020 - gener de 2021).

NYAM NYAM són Ariadna Rodriguez i Iñaki Alvarez. Unint les seves formacions i deformacions en diverses disciplines, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció i l'intercanvi de coneixement a través d'estratègies d'interacció en cada context (g)local en el qual treballen. En aquesta cruïlla entre arts en viu, pensament crític i pedagogies, el treball de nyamnyam es mou entre la creació de projectes i la curadoria entesa com a espai transdisciplinar de relació i disrupció; així organismes (humans i no humans), sistemes, ambients i contextos interaccionen a través de l’acompanyament de nyamnyam, friccionant amb la visió estandarditzada de la mercantilització de la cultura. Han desenvolupat les seves pràctiques en diversitat de contextos i geografies, i al 2020 han obert les portes del Mas nyamnyam, espai de creació, acció i pensament ubicat a Mieres, Girona. 

SARA GEBRAN. Coreògraf, intèrpret, professora i cap d'Educació Coreogràfica a l'Escola Nacional Danesa d'Arts Escèniques 2012-16. Durant els darrers quatre anys en aquesta institució, va desenvolupar a través dels estudiants una pràctica coreogràfica que és en part imperceptible - dins de la convenció d’una obra d’art vinculada a un subjecte o objecte reconeixible - un mode d’osmosi, un flux, un passatge, un missatge, una infiltració, d’informació en moviment, relacions, intuïció, anàlisis, producció, escriptura, parla i acció, per tal de construir la màxima concentració d’energia, reflexió, socialitat, col·lectivitat i fisicitat, igualant la concentració de poder als dos costats de la membrana. Està ocupada experimentant maneres de treballar entre teories i pràctiques, en comú i amb codi obert. Té un grau i màster en planificació urbana per la Universitat Simon Bolivar (Venezuela 1987), un grau en dansa per l’Institut Superior de dansa (Venezuela 1992), un postgrau sobre Aspectivitat al Royal Institute of Art d’Estocolm (2013), a.o. studies. Ha mostrat obres internacionals des del 1994 fins al present. Va rebre diversos premis internacionals. El seu darrer treball Another 12 es construeix com una estratègia per continuar coreografiant i interpretant dins d’una matriu acumulativa de moviments, persones, llocs i espais, fins a una edat molt més gran, una pràctica contínua de traducció, convertint-se en la multiplicitat, en el comú.