CCC#98
Mostra del treball en procés de creació Los sueños, los días y otras verdades
Us convidem a acompanyar-nos en la nostra segona cita amb l’Olga Mesa. Cada mitja hora, l’Olga activarà performativament a la sala de treball una futura seqüència audiovisual i coreogràfica en construcció, que formarà part del seu nou projecte de creació i transmissió dirigit a ballarins.
En aquesta sala núm. 4 de La Caldera en què estic treballant (antiga sala dels mítics cinemes Renoir), em sento dins d’una gran pantalla de projeccions. Tot l’espai és com una immensa pàgina en blanc sobre la qual començo a imaginar i escriure aquesta història futura. Cada dia em pregunto si estic dins, davant o darrere d’un paisatge de visions desplaçades i òrfenes de sentit. Cada dia començo, lentament, a evocar cartografies en moviment que m’ajuden a percebre i a travessar la pulsació del cos a l’altre costat de la imatge projectada, entre la llum i la foscor. Tot en aquesta sala pot convertir-se en una evocació de presències, visibles o no, on el cos reapareix darrere dels buits discontinus de la línia del temps fragmentada i repetitiva, per tornar sempre a aquell principi al qual sempre estic tornant, ja en un altre lloc. Sé que els somnis ens parlen del futur, de molts futurs possibles. Encara desconec quins somnis escriuré i quins paisatges filmaré per a aquesta futura pel·lícula «en viu». Els dies passen i les veritats no surten a la llum. De moment, m’inventaré uns reflexos que es moguin com miratges de cossos absents, d’altres espai-temps que ens convidin a mirar la cantonada d’un tros qualsevol de paper. Més tard, jugaré a escriure en directe una partitura sonora i pensaré: «això (encara) no és un somni». Ara, ja sé que no pararé fins a trobar-los. Serà important per al meu treball poder compartir amb vosaltres, a La Caldera, aquest silenciós principi emergent i “etern”.
OLGA MESA és una figura clau de la dansa contemporània espanyola, amb una trajectòria artística que transita entre la dansa, la performance, el cinema, la instal·lació i les arts visuals. El seu treball es caracteritza per una forta implicació del cos com a eina de visió i narració, amb una presència constant de la càmera com a còmplice creativa. Després d’iniciar la seva carrera als Estats Units, torna a Espanya i crea la seva pròpia companyia a Madrid, desenvolupant peces com Lugares Intermedios i Europas, aquesta última premiada i reconeguda a nivell internacional.
A mitjans dels anys 2000, es trasllada a França, on funda la companyia Hors Champ // Fuera de Campo i inicia una nova etapa marcada per projectes col·laboratius, investigació escènica i accions performatives vinculades a institucions artístiques i universitats. Entre els seus projectes destacats hi ha les sèries temàtiques Más público, más privado i LabOfilm&1: El lamento de Blancanieves, que integren cos, film i instal·lació en formats evolutius i participatius. També impulsa processos pedagògics i de transmissió amb joves artistes europeus, mantenint un diàleg constant amb les arts contemporànies.
Des de 2012 codirigeix amb Francisco Ruiz de Infante una intensa etapa de creació compartida amb la tetralogia Carmen // Shakespeare, culminada amb la peça de llarga durada La Total. El seu treball ha estat reconegut amb la distinció de Cavaller de les Arts i les Lletres per part del Ministeri de Cultura francès. Darrerament, impulsa projectes com Una Mesa Propia (danza de manos), inspirat en l’obra poètica de la seva mare, i la retrospectiva RE-VISION(ES) al CGAC. Olga Mesa continua activa en noves creacions i processos de transmissió artística a nivell internacional.
Més sobre Olga Mesa a La CalderaDijous 17 de juliol, passis cada mitja hora: 16:30, 17:00, 17:30, 18:00, 18.30, 19:00, 19:30, 20h
Entrada gratuïta amb reserva prèvia