Entorno a la visión I. Excesos miméticos, deseos de alteridad
Al voltant de la visió
La proposta és entreteixir al llarg del Brutal diverses de les afinitats que hem anat detectant a les nostres trobades prèvies, constel·lacions en què es creuen algunes de les activitats, desitjos, cosetes de les artistes implicades, i que se situen en un camp proper a la imatge i la visió. El primer lliurament d'aquesta minisèrie serà el divendres 23 de setembre i hem volgut que giri al voltant de la mimesi i el desig d'habitar-hi altres corporalitats.
Excessos mimètics, desitjos d'alteritat
“Només un mirall buit és un mirall viu. Només una persona molt delicada pot entrar en una habitació buida on hi ha un mirall buit, i amb una tal lleugeresa, amb una tal absència de si mateixa, que la imatge no es marqui”
Lispector, Aigua viva
Us proposem una tarda per llançar-nos a una festa lenta de contagis on experimentar i pensar juntes sobre formes d'imaginació empàtica. Per això Victoria ens desplegarà algunes de les seves reflexions i observacions sobre diversos acostaments mimètics en les arts vives que s'entreteixiran amb algunes pràctiques sensoperceptives i ballants d'Itxaso, Ona, Adaline i Ana per submergir els nostres cossos en aquesta escolta atenta que permet la “màgia mimètica”.
Quins cossos han aconseguit desempallegar-se tant de la llosa de la identitat, ser tan poc ells mateixos, a penes pertànyer's, que la seva imatge no es marqui al mirall? Aquesta sessió és una trobada oberta en què experimentar i pensar col·lectivament sobre les maneres en què en les arts vives s'assagen corporalitats lleugeres, com la que apunta Lispector a la seva cita. Però aquí l'accent no es col·loca tant sobre aquesta gairebé desaparició (això només és el resultat de la mimesi), sinó sobre el desig d'habitar altres corporalitats (un desig d'altrejar), i sobre les vies que aquest desig troba per manifestar-se en diferents formes de mimetisme.
La constel·lació de termes per acostar-se a aquest desig abasta la mimesi, la còpia, la semblança, la semblança i els semblants. Les maneres d'altrejar, de sortir de si i empatitzar, simpatitzar, obren possibilitats d'habitar altres temps i estars, d'experimentar altres maneres de concebre i percebre el món. El ball és una via més d'endinsar-nos en aquesta mimesi, en funció de com s'incorpora, encarna altres corporalitats i convida els cossos a habitar i ser habitats els uns pels altres, a diverses formes de mutualitzar-se i contagiar-se.
Proposem un acostament a la mimesi com a màgia de transformació i transmissió, com a espai on trencar límits, fronteres i identitats i desdibuixar-nos en un comunicar. La mimesi permet percebre que estem habitades per una infinitat d'alteritats, éssers materials, virtuals, imaginaris, ficcionals, presents, de temporalitats passades o per venir. Permet una escolta atenta a l'entorn, allò que hi ha, allò que intuïm que hi ha i allò que desitgem que hi hagi, obrint les possibilitats de desenvolupar altres percepcions i ponts amb els cossos del món.
Convidar a la mimesi amb freqüència és convidar a una relació que requereix de la mirada, l'atenció i el temps per apreciar-nos, per deixar que els cossos es calin, s'entretexeixin, surtin de si mateixos i s'altregin. Aquesta trobada busca això, oferir-nos un temps en què compartir i experimentar impressions, pensaments i pràctiques al voltant de la “màgia mimètica” dels “mecanismes mirall”.
VICTÒRIA PÉREZ ROYO és professora d'Estètica i Teoria de les Arts (Unizar) i investigadora d'Artea. Ha estat codirectora del Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (UCLM, Museu Reina Sofia 2010-2019) i professora convidada a diversos programes internacionals de recerca basada en la pràctica. Els seus tres darrers llibres editats són Compondre el plural. Cos, escena, política (2016) amb Diego Agulló i Dirty Room (2017) amb Juan Domínguez i Time has fallen asleep in the afternoon sunshine (2019) amb Mette Edvardsen.
Més sobre Victoria Pérez-Royo a La CalderaANA BUITRAGO en aquests moments els seus interessos se centren en els desplaçaments que el cos i l'acció poden posar en joc en relació amb la percepció per des d'aquí mobilitzar els nostres imaginaris coreogràfics i polítics cap a altres relacions i concepcions del món. És ballant i realitza les seves pròpies coreografies i intervencions tant en solitari com en col·laboració amb altres artistes. Al llarg dels anys ha desenvolupat una tasca docent i de recerca variada en laboratoris de dansa i moviment. Va ser codirectora d'Estudio 3, cofundadora d'UVI-La inesperada i va col·laborar en la coordinació de Desviaciones a Madrid; posteriorment ha estat membre de la Comunitat Pradillo, del col·lectiu misión Divina i de La Porta BCN. Té una àmplia trajectòria com a programadora i en processos d'acompanyament de diversos artistes i contextos de trobada o intercanvi de pràctiques artístiques.
Llicenciada en filologia anglesa per la UCM (Madrid), a Dance Performance per la SNDO (Universitat de les arts d'Amsterdam) ia Qi Gong per l'escola Serrato (Madrid-Granada). Al llarg dels últims anys coordino juntament amb Elena Córdoba i Jaime Conde-Salazar les trobades i accions de Ballar, és això el que voleu? i ha acompanyat les trobades entre creadors Brut Nature a La caldera (Barcelona), Dantzan Bilaka (País Basc) i Sólo a Pradillo (Madrid). També ha col·laborat en els processos de creació i investigació d'Ion Munduate Goldberg Versions, Cia Baal-Carolina Carrasco Ginoide i Quim Bigas Desplaçament Variable.
Més sobre Ana Buitrago a La CalderaITXASO CORRAL ARRIETA és artista i desenvolupa el seu treball en els entorns i els contorns de les Arts vives, la Performance, l'Escriptura, l'Edició de Publicacions i en contextos Educatius i d'Investigació en Arts. Llicenciada en Periodisme i Arts Escèniques al País Basc. Diplomada en Film and Performance Studies a la University of Kent, Anglaterra i en l'École de Théatre Jacques Lecoq a París. Cursa el Màster en Pràctica Escènica de la UCLM i el Reina Sofia a Madrid i acaba de finalitzar el PEI, Programa d'Estudis Independents de el Macba, a Barcelona. En l'actualitat, està desenvolupant la seva PPhD (tesi doctoral Paranormal). Organisme viu que comença a organitzar-se a partir de la trobada apassionada d'una immunòloga i un bacteriòleg. Durant la seva infància i adolescència dóna llargues caminades per les muntanyes basques aprenent pistes sobre micologia, biologia, geografia, meteorologia, màgia, gramàtica, gastronomia, política ... Li agrada aprendre en relació amb altres éssers vius, invocant preguntes, infracosas, interferències, rereguardes, peculiaritats. Està respirant, vibrant i en moviment per això s'anomena Artista Viva, Ballarina Deixar Anar, Cantant Vital, Escultora Musical, Fisiologia Amateur, Escriptora i Profundament Paranormal.
Més sobre Itxaso Corral Arrieta a La CalderaADALINE ANOBILE és coreògrafa i intèrpret. Va completar un Màster en Disseny Tèxtil abans de continuar la seva recerca en dansa. L'any 2015, va completar el seu Màster en coreografia a l'ex.e.r.ce al Centre Coreogràfic de Montpeller (FR). Les seves interpretacions es desplacen entre les experiències sensorials i l'abstracció, desenvolupant un llenguatge que sovint implica pensar i moure's amb objectes, estructures de durada i veu.
Més sobre Adaline Anobile a La CalderaONA BROS. Artista visual, investigadora i criant. Ona Bros investiga a partir del que ha experimentat i des de la seva relacionalitat, amb una pràctica situada, un habitar queer i una sensibilitat transfeminista. Cossos i imatges són els eixos del seu treball, que interroga políticament com a catalitzadors de complexos semiòtic-tècnic-materials. A partir de la seva experiència gestacional, investiga els discursos al voltant de la genètica en els contextos dels biomercats reproductius per proposar altres imaginaris que ampliïn els possibles en la reproducció de la vida, els vincles de parentiu i les pràctiques del maternar. Treballa amb fotografia, vídeo, escriptura i les arts en viu. Ha estat involucrada en múltiples projectes col·lectius i és cofundadora d'alguns com Fuga o l'Institut d'Estudis del Porno (IEP).
Més sobre Ona Bros a La CalderaDivendres 23 de setembre, 17h
Gratuït amb reserva prèvia (aforament limitat)
Durada aproximada de 4 hores
No cal experiència prèvia en dansa