El Cascanués neix d’una investigació que parteix del ballet El Cascanueces. Em vaig apropar a aquesta obra per una doble atracció: la delicadesa empolvorada del ballet clàssic i, al mateix temps, la cruesa del conte original d’E.T.A. Hoffmann, on una princesa és deformada per rates i una nena és assetjada per un rei (també rata) de set caps.

Penso en aquells tres primers homes adults que han escrit la història de Clara: E.T.A. Hoffmann, Alexandre Dumas i Piotr Illich Tchaikovsky; en com tres homes d’inicis, meitat i final del s. XIX han explicat la història de Clara des de les seves pròpies perspectives, desitjos i temps històrics. Dumas i Tchaikovsky, a més, pertanyen a dissidències racials o sexuals en els seus contextos; tot i així, comparteixen narratives clàssiques de la cultura dels homes.

La comparació d’aquests tres autors em porta a pensar en el meu paper i responsabilitat com a artista o narrador d’aquesta història. Em disposo a fer la meva pròpia versió del Cascanueces: El Cascanués.

A través dels jardins neix l'alineació, l'ordre, la cadència, la distància entre els plans i la perspectiva. Giles Clement planteja en el seu llibre Una breu història del jardí, el jardí com una reducció de la història de les formes. Però els jardins també són una relació de ritme i moviment. Un pols entre cos i espai per contenir o projectar entorns. Les jardineres treballen per al futur.

La meva intenció és explorar el cos com a generador de paisatges però també com a paisatge en si mateix. M'interessa observar aquest moment de transició que dic dins el projecte fenomenologies i que s'inspiren en la realitat però també en la ciència ficció: craquelat, efervescència, dissolució ...