Blanca G. Terán, Ángela Millano
BLANCA G. TERÁN. Habita entre la creació escènica contemporània i l'univers del grafisme, i en general la pluriocupació. Paral·lelament a la seva formació acadèmica com a arquitecta ha rebut formacions discontínues vinculades a la dansa contemporània i altres disciplines de les arts en viu. Té interès en treballar a partir del fet coreogràfic amb llenguatges interdisciplinaris on es creuen les arts visuals i les performatives. Li mola la màgia, el misteri, ballar, els sons i el que és desconegut, encara que de vegades apareix el petit monstre control freak. Té un recorregut individual, però majoritàriament prefereix treballar en col·lectivitat, ja sigui en col·laboracions tangencials, viscerals o de diferents menes.
ÁNGELA MILLANO. Coreògrafa i performer, graduada en dansa contemporània (RCPD Mariemma, Madrid) i llicenciada en filosofia (UCM, Madrid) amb Màster en Pràctiques Escèniques i Cultura Visual (ARTEA, Madrid). Es dedica a la creació i la recerca en l'àmbit de les arts vives contemporànies. La seva pràctica coreogràfica té com a eix fonamental el cos i les seves possibilitats (físiques, polítiques, poètiques, socials…) i està travessada per un desig de transformació així com per la potència d'insistir i resistir.
Mixtape: Suavecito
Mixtape: Suavecito, by DJ_Sônia (Blanca G. Terán i Ángela Millano), té com a eix principal la litúrgia del dormir. Un dormir -amb o fer-dormir- a altres com a lloc de trobada a l'ombra, en el tou, en el desconegut. I en què la investigació es planteja des del cos, sigui aquest insomne, cuidador o somiador.
Durant la residència a Los Barros, hem dut a terme una sèrie de pràctiques de recerca amb els objectius de dormir, fer dormir i explorar altres maneres d'entendre. Per això hem insistit en experiències físiques que posaven la seva atenció en la percepció auditiva, el cansament, l'horitzontal i el silenci (intentant reduir la producció de paraula, anàlisi i/o discurs, cosa que no sempre és fàcil). Un dels exercicis més repetits, ha estat el de dormir-nos l'una a l'altra diverses vegades al dia, diversos dies, intercanviant els rols de cuidadora-dorment successivament, així com dislocar l'espai del son a l'espai de treball (l'estudi). Aquesta ocupació ens ha disparat dues intuïcions-interèss que estan bategant al llarg del projecte.
D'una banda, la potència del cos a l'horitzontal i totes les preguntes i pensaments que això genera. Des de la malaltia, el necessari descans i les cures, fins al posicionament polític que aquest estat físic implica; la revolució del parar, del caure, de negar-se a lesforç de la vertical i al ritme de producció que ens envolta.
I per un altre incidir i fins i tot forçar l'instant previ a quedar-se completament adormida, un entre on la lucidesa i el dormir són una mena d'híbrid on el llenguatge i la linealitat de les narratives es trenca i apareix una altra cosa, una bretxa en què ens agradaria indagar i en què ens preguntem com romandre.
Després d'aquesta experiència hem convocat un grup afí de persones per dur a terme dues sessions de la pràctica que anomenem CLUB DE DURMENTS. Unes jornades nocturnes en què DJ_Sônia els guiarà cap a aquest entri, per posteriorment caure de l'altra banda.
Amb el suport de: La Caldera, Núria Gómez Gabriel (En el marc del projecte guanyador de la cinquena convocatòria del programa de recerca curatorial Encura, organitzada per Hangar, La Casa Encesa i parlar-ne), Los Barros, La Praga, La Hipoteca.
Agraïments: Óscar Dasí, Núria Gómez Gabriel, Elena Còrdova, Carlos Marquerie, Paula Cueto, Marta Badiola ia totes aquelles dorments del passat, present i futur que ens acompanyen.
Residència a Los Barros amb el suport de La Caldera.
