Itxaso Corral Arrieta

Profile picture for user Itxaso

ITXASO CORRAL ARRIETA és artista i desenvolupa el seu treball en els entorns i els contorns de les Arts vives, la Performance, l'Escriptura, l'Edició de Publicacions i en contextos Educatius i d'Investigació en Arts. Llicenciada en Periodisme i Arts Escèniques al País Basc. Diplomada en Film and Performance Studies a la University of Kent, Anglaterra i en l'École de Théatre Jacques Lecoq a París. Cursa el Màster en Pràctica Escènica de la UCLM i el Reina Sofia a Madrid i acaba de finalitzar el PEI, Programa d'Estudis Independents de el Macba, a Barcelona. En l'actualitat, està desenvolupant la seva PPhD (tesi doctoral Paranormal). Organisme viu que comença a organitzar-se a partir de la trobada apassionada d'una immunòloga i un bacteriòleg. Durant la seva infància i adolescència dóna llargues caminades per les muntanyes basques aprenent pistes sobre micologia, biologia, geografia, meteorologia, màgia, gramàtica, gastronomia, política ... Li agrada aprendre en relació amb altres éssers vius, invocant preguntes, infracosas, interferències, rereguardes, peculiaritats. Està respirant, vibrant i en moviment per això s'anomena Artista Viva, Ballarina Deixar Anar, Cantant Vital, Escultora Musical, Fisiologia Amateur, Escriptora i Profundament Paranormal.

2021
Residències en xarxa

Tesis Doctoral Paranormal

Oslo, perfomance de Mette Edvardsen Oslo, perfomance de Mette Edvardsen

Tesi Doctoral Paranormal és un projecte que s'inicia el 2018 mentre cursava el PEI (Programa d'Estudis Independents del Macba) i que té com a punt de partida un text performatiu que presento com a tesina final. En aquest text desenvolupo una investigació poètica i coreogràfica al voltant dels conceptes d'escolta i porositat, centrant-me específicament a les experiències corporals, sensorials i afectives que ocorren en els contextos educatius i en els processos de transmissió de coneixement. El text es configura a partir de les notes paranormals que vaig anar prenent durant el temps que durava el programa: notes, apunts de les classes, de conferències, lectures o pel·lícules, moments compartits amb companyes,… Aquests apunts paranormals són anotacions que tenen a veure amb instants de sorpresa o pistes per a futures sorpreses, la nota queda com a finestra al record d'aquesta corrent elèctrica, d'aquesta  levitació o telepatia desconeguda que va succeir, com un diari de claus d’accés.

Defineixo allò paranormal com allò no compatible amb la norma de les percepcions, creences i expectatives referides a la realitat: allò que ens sorprèn. Allò que antecedeix el desig de coneixement i també el possibilita, que ens mou cap a alguna cosa no coneguda, allò inaudit, el que mai abans va ser escoltat però que estava allí, aliè a les limitacions de les nostres percepcions. I des d'aquestes coordenades continuo treballant en aquesta Tesi, que és, a més de paranormal, no oficial, ja que cap dels màsters que he cursat ho és, i per tant no se'm permet l’accés als Programes de Doctorat. Aquesta no oficialitat es converteix també en una materialitat de la pròpia investigació.

Amb el suport de La Caldera i l'Institut Ramon Llull s'han possibilitat sessions d’acompanyament al projecte de la mà de l’artista Mette Edvardsen, per posar en conversació qüestions que són centrals en la investigació i que encara no havien estat compartides. La paraula Conversa és clau atenent la seva etimologia: conversar és viure, fer voltes, habitar en companyia. Aquest temps de vida en companyia, aquest habitar les idees no en solitud sinó posant les paraules a la boca, fent sortir la veu cap a la trobada amb una altra, és allò que fonamentalment es busca en aquestes sessions. Mette Edvardsen, és una companya de conversa molt específica, convidada per les seves formes de practicar i pensar allò performatiu, per les seves poètiques corporals al voltant de la paraula, l'escriptura, allò sonor i allò vibratori, que intuim afins als contorns del projecte.

Programa de Mentories de La Caldera en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull.

2020
Residència de creació

Tesi Doctoral Paranormal (Cantada)

Piedra de basalto negro que representaba a la diosa Afrodita, tradición anicónica en el Santuario de Kouklia, Chipre, 1200 a.c.

Durante 2017 y 2018 participó en el PEI (Programa de Estudios Independientes) del Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (MACBA) donde inició esta investigación en torno a los conceptos de porosidad, escucha y lo paranormal, reflexionando sobre los procesos de legitimación de las voces y los cuerpos y las relaciones de estas legitimaciones con las estructuras de jerarquía y poder que se dan en los campos de la educación y el Saber. 

En La Caldera he podido desarrollar una nueva fase de esta Tesis Doctoral Paranormal, centrándome en las prácticas del cuerpo-voz: exploraciones vocales y sonoras que indagan en la fisiología y se adentran en las materialidades de lo corporal. La investigación tiene que ver con un deseo de generar estados más porosos y circulantes, buscando cuerpos-presencias que rezumen. A partir de lo que he nombrado como PermeHabilidades, desarrollo ejercicios mínimos de porosidad, pequeñas acciones para hacernos más permeables y permehábiles; acciones que se inserten en lo cotidiano y que nos vuelvan más agujereadas, menos densas, más cercanas al estado gaseoso que al sólido. Por otro lado, también exploro la palabra como espacio-tiempo de resonancias y reverberaciones, como puerta de entrada a lo performativo y como acción en sí misma. Investigo en relación a la caligrafía y el dibujo, entendidos en su sentido más amplio y como potencia para que aparezcan otros espacios del hacer escrito. 

Publicacions