En una realitat paral·lela, el cos podria no existir. Els pensadors s'han anat preguntant al llarg de les diferents èpoques, què és cos i què és ànima o esperit, i com podrien relacionar-se ambdues parts. En aquesta altra existència, el cos podria no tenir un paper principal a la pel·lícula; ser transcendit. La mecànica sistèmica actual capitalitza els cossos fins al punt que fa que l'única manera possible de contraatacar sigui destruir-los. Per això, caldria inventar noves alternatives de cos, noves caixes on tancar-lo i nous mètodes perquè segueixin sent ens vius i sensibles no materialitzats en la fisicitat. SOY UN BAILE és un simulacre d´un altre pla d´existència on els cossos poden ser sons, objectes, un record o un ball. Escollir ser un ball hauria de ser una forma digna de cos.

DEBUT és un solo on la performer travessa un acte d'iniciació davant el públic per a ser acceptada, per a ser estimada al capdavall. És un desig de pertinença a la comunitat. Com en tot acte iniciàtic, la iniciada ha de demostrar la seva vàlua enfrontant-se al grup sola i amb tot el seu cos. S'atura davant del públic, davant de la comunitat de la qual depèn la seva acceptació, i els diu: mireu-me. Hi ha dos aspectes essèncials sobre els quals pretenc treballar durant la residència: Entrenar la creació espontània i aprofundir en el cos flamenc.