Julián Pacomio, Ángela Millano
JULIÁN PACOMIO. Es llicenciat en Belles Arts (USAL) i grau en filosofia (UNED). Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (MPECV). Entre 2015 i 2017 participa al programa d'Estudis Avançats en Pràctiques Crítiques del MNCARS organitzat Artea, dins el projecte “Teatralidades Expandidas”. Alguns projectes recents són El mundo bajo el mundo (2017), Espacio Hacedor (2016) amb La Casa Encendida, Festival Frinje Madrid y Leal_Lav, Psicosis Expandida (2015) i My Turin Horse (2012) treballs en arts escèniques que indaguen la idea de còpia, remake, traducció i apropiació de materials aliens. Depicting Khartoum i Depicting Juba (2009-2011) i Surroundings (2009) amb Medialab-Prado Madrid, Universitat de Salamanca i el Festival Internacional de les Arts de Castella i Leon. En 2018 treballa amb João Fiadeiro en la seva nova creació From afar it was an Island.
ÁNGELA MILLANO. El seu treball escènic s'articula entorn a el cos, les seves possibilitats i els seus discursos, així com la manera en què és comprès, catalogat, manejat i legislat ennuestra societat. Els sols "Hogar" (2017) i "Nunca llevo falda porque no sé cruzar las piernas" (2016) amb el suport de l'Institut Cervantes Berlín, Sala Pradillo, DANTZAGUNEA, Leal_Lav, Histèria Kolektiboa, Sala Baratza, i l'ajuda a la Creació coreogràfica de Govern Basc 2016 i 2015. s'han mostrat a La Casa Encendida, Dock 11, l'Alhóndiga, English Theater Berlin, K3, DANCE IN RESPONSE, Leal_Lav. des 2018 treballa amb Pablo Fidalgo a "anarquismos (Pel mig de l'habitació corre un riu més clar)", estrena al Festival BAD. En 2019 comença un nou només, amb residències a La Poderosa, desfoga i Espai DT. Ha treballat amb Alexandra Pirici, Johanna Bruckner, Matias Daporta, Hanna Kritten Tangsoo, Isabelle Schad i Idoia Zabaleta entre d'altres. És llicenciada en Filosofia, amb formació proesional en dansa contemporània per l'RPCD Mariemma, i Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual del Museu Reina Sofia.
PSYCHO
PSYCHO és una peça sobre dues seqüències cinematogràfiques gairebé iguals (la pel·lícula "Psycho" d'Alfred Hitchcock i el remake homònim de Gus Van Sant realitzat en 1998). Què és el que apareix quan es veuen simultàniament dues coses diferents entre si, però pràcticament idèntiques?
PSYCHO és una peça sobre l'anatomia de dues imatges i el seu escorxat.
PSYCHO és una manera de dilatar el temps de cada cos i fer present el seu pes.
PSYCHO és aturar el flux del temps i observar amb rigor els instants i els detalls del que passa a dins.
PSYCHO és un joc de miralls.
PSYCHO va sobre dobles.
PSYCHO és una còpia més el seu original.
PSYCHO és molt més que un remake.
PSYCHO és una gota de sang caient sobre un bassal de sang.
PSYCHO són línies verdes i grises horitzontals.
PSYCHO té a veure amb el tercer home.
PSYCHO és un tercer cos.
PSYCHO forma part de el projecte de recerca Asleep Images, de què també forma part la peça Make It, Do not Fake It (2018) i que es pregunta: ¿Pot una persona en si emmagatzemar, ser, representar i reproduir continguts cinematogràfics?
PSYCHO s'estrenarà al novembre de 2019 dins de festival Temps d'Images a Lisboa. La seva presentació es farà a Appleton Square, una galeria d'art (white cube). Creiem que és important per a l'evolució d'aquest treball comptar amb una residència tècnica després d'aquesta primera trobada amb el públic per poder, a partir de la reflexió al voltant de l'experiència a Lisboa, fer els ajustos necessaris i comprendre com ha de ser la posada en escena tècnica de la peça per a la seva següent presentació, que serà al pati de la Casa Encendida dins el context de la programació "Unalmes" els dies 14 i 15 de febrer de 2020.
Fotos d'Alípio Padilha
2020
2017
Asleep Images
La pregunta que impulsa aquest projecte és: ¿Pot una persona en si emmagatzemar/ser/representar/reproduir continguts cinematogràfics? L'aprenentatge de llibres, per exemple, amb totes les dificultats que això comporta, deriva en una forma de reescriptura. En aprendre textos senzills i curts, les alteracions vénen donades en la seva representació, les maneres d'interpretació, locució o entonació cada vegada que són reproduïts. Però què hi ha sobre memoritzar coses que no siguin només textos? ¿Com es pot narrar i mostrar una seqüència d'imatges en la seva complexitat?
Asleep Images és un projecte l'interès del qual resideix en la memòria dels individus com a dispositius per emmagatzemar i reproduir imatges. Ens preguntem com podem memoritzar i narrar diversos continguts (fotogràfics, audiovisuals, cinematogràfics...), així com explorar els diferents camins que aquest enunciat ens possibilita.
El nostre propòsit per al període de residència a La Caldera consisteix a abordar el projecte des del seu grau més experimental, és a dir, volem permetre'ns trencar, jugar i qüestionar les seves possibilitats des de diversos angles. Asleep Images es troba en una etapa intermèdia, amb les preguntes formulades i conceptualment madures, però que necessiten, precisament, del seu qüestionament. Un altre dels motius de la residència és compartir algunes sessions de treball amb un grup de persones (estudiants, artistes o interessades), i testejar amb un nombre major de participants.
