Mónica Muntaner
MÓNICA MUNTANER. Es forma com a ballarina de dansa contemporània a Barcelona. En l'actualitat és practicant de yoga amb més de 17 anys d'experiència. Ha treballat com a intèrpret amb diferents creadors i companyies professionals. És codirectora artística de La Poderosa, espai de dansa dedicat als nous llenguatges del cos i el moviment, i cofundadora dels col·lectius artístics Las Santas i ARTAS. Sota aquestes plataformes crea diversos projectes personals. Combina la seva part artística com a creadora, gestora i intèrpret donant classes de dansa a adolescents i nens en diferents instituts, escoles i centres de creació de BCN. També ha participat en el treball de cos en diferents projectes socials amb dones immigrants, dones amb el risc d'exclusió social i gent gran. Els darrers anys ha format part de la direcció de diversos projectes que vinculen l’ educació i la creació artística tals com: Tot Dansa, Tots Dansen i Mapa de Ball (partitures coreogràfiques). Aquest 2024 ha format part de l'equip de Temps d'art, programa que té com a fita promoure i posar en valor la presència de l’art a les escoles, en l'apartat d'escèniques.
Al voltant del Cos, la Dansa i el Ioga (CDI)
Si miro enrere, la majoria dels meus projectes artístics s'han alimentat de material autobiogràfic com a eina d'estudi, de manera que la biografia ha esdevingut sempre un tema recurrent a l'hora d'entrar en processos d'investigació, creació i producció.
Però alhora si repasso el meu passat, observo que la pràctica del ioga, de manera invisible, ha estat sempre present en tots els meus projectes. Podríem dir que el IOGA m'ha acompanyat i m'acompanya a l'hora de viure.
CDI és un projecte que neix el 2019 com a treball final de la formació de 4 anys de Hatha yoga a l'escola Equilibrium de bcn. És una recerca sobre la relació intrínseca que existeix entre el cos de dansa i el cos de ioga i que s'expressa en tres direccions diferents: teòrica, practica i escènica.
Abril és el nom de la filla que mai vaig tenir, però també és el nom d'una peça escènica en vies de construcció. És un desig que es manifesta com una possibilitat quàntica.
Tot està escrit en el meu cos, tot està a dins només falta deixar-ho sortir per ser compartit.
