CCC#70
El cos se'm desdibuixa i apareix el desig de ser una altra cosa, un estriptis, un xou de transformista, un número de folklòrica, un simulacre d'un altre pla d'existència on els cossos puguin ser sons, objectes o un ball. La mecànica sistèmica actual capitalitza els cossos fins al punt que fa que l'única manera possible de contraatacar sigui destruir-los. Per això caldria inventar noves alternatives de cos, noves caixes on tancar-lo i nous mètodes perquè segueixin sent ens vius i sensibles no materialitzats en la fisicitat. Ser un ball hauria de ser una forma digna de cos.
En aquesta recerca, sobre noves formes d'existència menys doloroses, em trobava quan em vaig adonar que el títol d'aquest treball funcionava com un conjur. A l'exercici de fer desaparèixer el cos, aquest es fa més nítid, més present que mai. Un títol present, allunya la idea d'un cos en procés, en espera de ser validat i apareix un cos que ja és i que balla per reivindicar-se.
De la mateixa manera, com una revelació, es creuen a la meva vida les relacions patern filials amb les seves cures de protecció dels cossos i de nou el desig de transcendir. Tant de bo els meus pares es transformin en una altra cosa que no sigui mortal, tant de bo no hi hagués cos, o que es faci tan present que no es vegi. M'he inventat una ficció per entendre-ho.
Soy un baile és la meva relació amb el cos, el súper poder de ser altres coses o la conseqüència de la violència estructural cap als cossos grossos.
Creació, dramatúrgia i interpretació: Rosa Romero
Música i espai sonor: Pitu García, David Ion i Rosa Romero
So en directe: David Ion
Disseny d'Il·luminació: Benito Jiménez
Veu en off: Migue López
Disseny de Vestuari:Gloria Trenado
Brodats tèxtils: Debaga
Enginyeria: Pablo Pujol
Disseny del teló: Daniel Ketterer
Assistència en dramatúrgia: Alberto Cortés i Jaime Conde - Salazar
Assistència en cos: Silvia Balvín
En col·laboració amb La Caldera les corts i L'olira
Agraïments: Lucía Romero, Juancho Romero, Daniel Ketterer, Pilar Yeye, Rocío Molina, Fran Torres, Veronik Cartier, Charo creu, Espai Silvestre i centre d'art flamenc La Merced.
ROSA ROMERO. Actriu i creadora gaditana llicenciada en art dramàtic (ESAD Màlaga, 2004 – 2008), en aquesta ciutat treballa en companyies joves com Bajotierra o La Mordiente amb què comparteix l'interès per la creació i l'experimentació escènica. Durant aquest període malagueny estudia regidoria al Centre de Formació Escènica d'Andalusia i col·labora en la creació del festival d'escena alternativa, El Quirófano. Després de passar per l'Escola d'Interpretació de William Layton (Madrid, 2013), torna a la ciutat natal, San Fernando, on crea i coordina Estrateria, un projecte associatiu i de mediació a través de les arts escènica. El 2014, inicia el camí cap a la creació personal posant l'atenció al cos, la recuperació del ball heretat i la comunicació bruta amb els espectadors. El 2018 estrena el seu primer solo, Aquesta no és la vida privada de Rosa Romero. El 2020, és seleccionada com a resident a La Caldera (Barcelona) amb DEBUT, peça que estrena el gener de 2021. Actualment està en procés de creació del seu tercer treball en solitari Sóc un ball que, després d'una mostra en procés al festival de Dansa Metropolitana de Barcelona, estrenarà el setembre del 2023 al festival Russafa escènica (València), triar ser un ball hauria de ser una forma digna d'existència. Actualment resideix a Sevilla on ha treballat en projectes com Pèl de trol amb Silvia Balvín, Estació espacial al costat d'Alberto Cortés i Álex Peña, produïda per Teatre de l'Abadia per al cicle Teatre confinat (2020) o La teoria de la pelvis, amb Alberto Cortés, estrenada en línia al FITT Noves dramaturgies (Tarragona).
Més sobre Rosa Romero a La CalderaDimarts 12 de setembre, a les 20h
Entrada gratuïta amb reserva prèvia